Parlant de propietaris i lloguers, fa uns mesos vaig escoltar l’entrevista que IB3 ràdio li va fer a Maria Gibert, la presidenta de l’Associació de Lloguer Turístic de les Illes Balears. Gibert va afirmar que l'activitat del seu sector no afectava al preu de l’habitatge. Afegia que al seu poble, Petra, hi cabien més lloguers d’aquest tipus perquè no hi havia pressió residencial. Pentura no ho vaig entendre bé perquè tot d’una vaig cercar cases a Petra per internet i els preus provocaven cremades de tercer grau com a la resta de l’arxipèlag. La periodista que l'entrevistava es va empassolar el desvari de Gibert sense que se li mogués ni un pel de cap de les dues pestanyes: o no sap fer la seva feina o pateix per si la fa bé i l'acomiaden.

 

A Irvine, Califòrnia, han prohibit els lloguers a curt termini i els preus han baixat. Nova York també ha prohibit els Airbnb. La prohibició dels pisos turístics que va impulsar el batle Noguera el 2018 no ha tengut gaire resultats positius perquè a Mallorca els preus no aturen de crèixer, però tot apunta que aquest és el camí.

A Europa, dos estats tenen molt pocs problemes d’habitatge perquè des del final de la II Guerra Mundial han anat creant una borsa d’habitatges públics de lloguer: Països Baixos i Àustria.

Segons el document ‘España 2050’, el nombre d’habitatges a les Balears haurà crescut un 10 % per aquesta data. Una xifra que no resultaria tan escandalosa si tot fos habitatge públic per llogar. Aquesta mesura podria coexistir amb els habitatges turístics de luxe que promociona Gibert, però millor si no ens pren el pèl i deixen de fer-ne tants de nous. I si en fan, que els exigeixin contribuir a que ni Petra ni cap poble mallorquí pateixi pressió residencial i els nostres fills se'n puguin anar a viure tots sols a una edat normal.