Perquè si el debat resulta reeixit, tal vegada es puguin evitar altres desgràcies com l’ocorreguda. Vagi per endavant que em pareix que darrere la petició de dimissió del batle gabellí i de la seva culpabilització hi ha molta més hipocresia que materials d’unes altres característiques.

Que el PP que governa a tants ajuntaments i que ha conviscut amb infinitat d’obres que s’han iniciat sense llicència ara vulgui alliçonar em sembla fora de lloc. Com em sembla força hipòcrita que qui tenia ulls a la cara, capacitat d’accés als expedients i responsabilitats de govern s’erigeixi en jutge del que havia de tenir més ulls, del que tenia més capacitat i més responsabilitat, del que en tenia més, però no era l’únic que en tenia, com sembla que s’oblida.

Dit això, també diré que, tot i que sigui indemostrable, estic convençut que si el batle afectat hagués estat conservador o nacionalista, el posicionament del PSOE i de determinats altaveus mediàtics hauria estat molt diferent.

Si hagués estat conservador o nacionalista, sé cert que s’haurien multiplicat les peticions de dimissió; sé cert que hauríem assistit a una interpretació en què s’hagués dit que l’accident era la conseqüència d’un model especulatiu presidit pel guany fàcil i l’execució d’obres per damunt qualsevol legalitat.

I això és el que rebenta, el que em rebenta és que la posició sigui diferent depenent de si afecta un dels nostres o un dels altres. I el que em rebenta és que el debat públic conseqüència dels dissortats fets, es mogui dins la més estricta superficialitat.

Jo no sé si el batle ha de dimitir. El que sí sé és que la llicència municipal està dirigida bàsicament a controlar el compliment de la normativa urbanística, per tant, el que sí sé és que aquest accident s’hauria pogut produir perfectament encara que hi hagués llicència. El que sí sé és que no veig que es demanin responsabilitats a les administracions competents sobre el compliment de les condicions de seguretat i salut a la feina.

El que sí sé és que es fan molts d’escarafalls perquè no hi havia llicència, es qüestiona l’eficàcia municipal en l’atorgament de llicències. Ara bé, ningú no posa en dubte com és possible que una autorització de Costes o de Turisme tardi el que tarda.

Ningú no posa en dubte si és normal que en el cas de la llicència d’obres el silenci administratiu sigui positiu i en el cas de les autoritzacions de Costes o de Turisme sigui negatiu. Ningú no posa en dubte si té lògica l’anomenat règim de fora d’ordenació que suposa que a aquells edificis que no compleixen amb les normes, bé perquè s’hagin fet obres il·legals o bé perquè s’hagi canviat el planejament, no s’hi puguin fer obres de modernització i rehabilitació integral. Ningú no aprofundeix sobre si els mecanismes jurídics de reacció davant una obra sense llicència són prou expeditius i contundents.

Tot plegat em duu a una segona sensació: es carrega contra l’Ajuntament perquè és la part més feble i més bona d’atacar. Els ajuntaments han de viure amb aquest pes feixuc: veure que el procediment de llicència queda paralitzat perquè hi ha unes lleis que exigeixen unes autoritzacions d’altres administracions, hi ha unes conselleries o ministeris que no atorguen aquestes autoritzacions amb la celeritat que els pertoca, hi ha uns parlaments que no aproven unes eines contundents davant l’obra il·legal, hi ha uns departaments que no controlen amb el detall que seria exigible les condicions de seguretat i salut de les obres, i davant tot això, l’únic culpable, evidentment, n’és el batle. I que consti que en té una part de responsabilitat, ara bé, no ens enganyem, en absolut la té en exclusiva.

Encara que determinat pensament d’esquerres no ho vulgui entendre, el gran problema no es troba en el fet que uns inversors vulguin renovar un hotel. El gran problema és que hem generat un intervencionisme tan feixuc i tan poc àgil que resulta un fre al dinamisme econòmic.

Algú creu que resulta lògic que un senyor o una empresa que vol invertir tres o cinc o els milions d’euros que siguin per millorar l’oferta turística, amb la generació de llocs de feina corresponent, en lloc de rebre un cert suport i poder treure els permisos dins uns terminis raonables, posem dos o tres mesos, s’hagi de passar anys de tramitacions? I el sistema ens duu a això, independentment que sempre n’hi ha de barruts que s’excedeixen i que, precisament per això, han de ser degudament castigats.

El problema és que molts de batles –de tots els colors polítics– conscients de tot plegat, que la inversió és bona per al municipi, que els permisos estan en marxa, que no es pot esperar eternament, naveguen dins aquest desgavell. La qual cosa no vol dir que no s’hagin de complir les normes de seguretat i salut, que és un aspecte que es troba al marge del batle i del seu hipòcrita linxament."