Reflexió

Creada a imatge i semblança de Déu, en el si de la nostra mare brollava una altra vida humana amb el destí i missió d'augmentar el número d'aquesta humanitat amb totes les seves esperances, decisions i responsabilitats. Les il·lusions i esperances dels nostres pares anaven donant forma i identitat a la qual seria la nostra persona i família, fonament i història d'un llarg esdevenir.
En el jutjat corresponent el nostre pare va declarar oficialment el naixement esdevingut i va rebre el testimoniatge escrit corresponent a la nostra identitat. Una altra persona havia aparegut en el món, membre d'aquesta humanitat. Vida humana corria per les seves venes amb tota la seva història per davant.
En realitat aquesta afortunada persona amb tota la seva història ja havia estat concebuda en el si de l'amor de Déu. Aquesta nova criatura no apareix en el món per voluntat dels seus pares, ni per sort de l'atzar, sinó per voluntat explícita de l'amor Creador de Déu.
Tanta fortuna i aquesta ens deixa marcats infal·liblement per l'amor de Déu. No li va motivar cap necessitat, només el seu infinit amor creador. La referència, essència a Ell, ens defineix i encamina, constitueix i responsabilitza. Cap ésser humà és autònom, tots som creats i al Creador ens devem. Quan no partim d'aquest fonament, errem i els nostres errors ens costaran cars i seran perjudicials per als altres.


Llorenç Tous
05/08/2023