Cada vegada es parla més de la importància de saber perdre.


Els qui venim del món de l'esport sempre ho hem intuït. Tot i que no ens agrada perdre, sabem que en qualsevol competició de més de dos, sempre són més els qui no guanyen que els qui ho fan. Per tant vivim a un món de perdedors.

Hauríem de saber conviure amb el fracàs amb més normalitat, tenint en compte que l'habitual en la vida és perdre. Assumim-ho. No es guanya sempre. Ningú guanya sempre. I no passa res. La vida és així. Si fóssim capaços d'explicar aquesta lliçó als fills, a les generacions més petites, tendríem molt de guanyat. I sols assumint aquest primer principi podem passar a treballar altres aspectes com la cooperació. Però això ja és de matrícula.

Aquest principi, màxima o anàlisi també i és aplicable a la política. Si no ho creis, basta pensar en quants polítics heu vist passar al llarg de la vostra vida que semblaven menjar-se el món i han quedat devorats per la realitat i, sense saber què ha passat, es veuen abocats al ridícul i a la misèria.

Segur que en aquests moments tots pensareu sols en una persona, però és aplicable a totes. Si no són capaços d'elevar a norma la regla de sols dues legislatures en un càrrec, ho haurien de fer per dignitat moral. Perquè, a la gent no vol salvapàtries ni aquells poltroneros professionals de la política que engeguen els que de debò tenen alguna cosa per aportar.

I ara sí que ho dic pel perdedor, pel mal perdedor d'aquestes eleccions a Capdepera, Rafel Fernández. Quin mal perdre! Es veu que no va jugar a cap esport col·lectiu, de petit.

Ni fotos, ni declaracions, ni un escrit d'acomiadament, crits i renous en les negociacions, molts de nirvis. I molt mal duits. Molt diferent de na Francina qui ha marxat amb un agraïment i una rialla:

Gràcies de tot ❤.
No hi ha major orgull que servir al teu poble ni major honor que ser presidenta de la teva terra.
Gràcies per demostrar que els somnis es fan realitat. Gràcies per haver-me ajudat a llegar unes illes millors.
Han estat els millors 8 anys de la meva vida.
Gràcies a la meva família, per la paciència, l'afecte i el suport incondicional que m'heu donat sempre. Gràcies a tots els ciutadans/es que heu confiat en jo aquests 8 anys. Gràcies als treballadors públics que sempre heu donat el millor per tots els illencs, i més durant la pandèmia. Gràcies als agents de tota la societat que heu sumat sempre a Balears. I gràcies als meus companys/es de viatge, als partits progressistes, els consellers i conselleres del Govern i tot el meu equip a Presidència. Sou els i les millors.
........
Han estat 8 anys meravellosos en els quals he conegut moltíssima gent preciosa; 8 anys meravellosos que no canviaria per res perquè he fet allò que més m'apassiona: servir al meu poble, ajudar els meus veïnats i veïnades.
...............
Perquè si una cosa m'ha ensenyat la vida, és que quan una lluita per allò en què creu de veritat, per la gent que de veritat t'estima, val la pena tot i tot val la pena.
Gràcies de tot cor per tots els missatges i mostres de suport que duc rebent les darreres setmanes, i seguim endavant. No ens demanem què passarà en el futur sinó que farem per lluitar pel futur que volem. Jo tenc claríssim què faré!
,,,,,

Quina diferència, quin senyoriu...

Aquí ja han començat les dissensions al seu grup. Un grup que, fet a base de promeses que no es podien complir, n'hi ha que ja no es parlen. I ell ja no pot establir l'imperi del terror que hi havia fins ara al seu grup.

Ara com ara és bo rellegir l'entrevista feta a FAXDEPERA, la revista amiga, on deia, en plena campanya electoral que treurien majoria absoluta. Nou regidors. I que a Capdepera tot seria de franc, escoleta, escoleta d'estiu...Sembla mentida que persones que entren a la política afirmant que volen portar aire nou puguin acabar agafant-se a la cadira amb autèntica desesperació quan arriba l'hora en què la gent els diu que s'ha acabat. Llavors és quan el personatge es torna ridícul i comença a ser la rialleta del poble. El fets parlen per ells mateixos. De moment, jo diria sense cap risc d'errar (i és una opinió molt personal però fonamentada amb dades objectives) que ha estat el pitjor batle de la democràcia i que estarem molt temps a tenir un personatge semblant.

Temps tendrem per esbombar totes les seves aventuretes.

Cladera, què en penses?

Els de Cap Vermell li haurien de demanar a na Francina el dia que vengui a fer campanya a Capdepera. Ella sap que a Capdepera té un problema i si no que els hi demanin als del Wikiki l'altra dia, o nit.


Al Mercat Medieval, quan encara era una bassa d'oli...

Per acabar, he tornat a sentir remors de una possible moció de censura...(just aquí ho deixaré, de moment)


BTT

Nota: volia acabar aquí però m'arriben molts xiuxiuejos de com anaren les negociacions i tal volta donin per un darrer article. Sia com sia, gràcies pel vostre seguiment.