La mateixa nit electoral vaig tenir la sensació que Hermann Göering podria acabar presidint el Parlament balear. Ningú s’ho creia. Però així ha estat.

Un pacte de la dreta extrema i l’extrema dreta ha obrat el miracle de ressuscitar l’espectre d’un dels enterradors de la democràcia a Europa.

Perquè no és la primera vegada que Hermann Göering presideix un parlament. Ja va presidir el Reichstag entre 1932 i 1933, la qual cosa, no vos ho hauria de recordar, va acabar com va acabar: diputats presos, diputats assassinats, diputats exiliats, diputats silenciats. I el Parlament cremat i tancat, evidentment.

I Hermann Göering va ser una peça clau per acabar amb el règim democràtic i republicà de Weimar, i ho va fer des de la presidència del parlament i amb la complicitat inicial de la dreta extrema suposadament moderada.

Han passat els anys, han canviat les circumstàncies –diuen–, però Hermann Göering ha tornat i presideix un altre parlament, el Parlament balear precisament.

Com s’ha pogut arribar fins aquí?

Com sempre passa, la resposta és complexa i, com ja podeu suposar, jo no la tenc del tot clara.

Però a Alemanya, ara mateix, Hermann Göering no podria presidir res. Cap dels partits democràtics s’avindria a fer president del parlament d’un Land a un nazi. Per què la dreta extrema mallorquina (o hauria de dir balear?) s’hi ha avingut?

Les arrels per a respondre a aquesta inquietant pregunta són profundes i cal dir que, a més, estan podrides.

Seria molt convenient que les dretes extremes gabellines i les mallorquines, quan vagin per Alemanya per explicar com de bé tracten l’illa de Mallorca per tal que els alemanys s’hi sentin còmodes i com si fossin a casa seva, també els explicassin que acaben de fer president del Parlament balear a Hermann Göering.

M’agradaria veure-ho per un foradet!