L'ÀGORA DE L'OBRA CULTURAL BALEAR

En aquesta secció continuam la publicació d'articles tramitats per l'OCB per a la seva publicació a les revistes de l'Associació de Premsa forana. 

 


Joan Veny: ciència, humanitat i compromís
Maties Garcias

Mallorca en particular, i les illes Balears en conjunt, han estat bressol de bons filòlegs. Hi han nascut i viscut destacats estudiosos del català i de les seves varietats dialectals. Noms ja històrics com Marià Aguiló, Pere A. Figuera, Antoni M. Alcover, Isidor Macabich, Francesc de Borja Moll i Aina Moll en són una mostra de primera qualitat.

Joan Veny i Clar (Campos, 1932) se suma a la llista dels il·lustres precedents. L’avala un llarg i dens currículum de treballs de camp, d’investigacions i de docència que el converteixen en una fita importantíssima en el coneixement de la nostra llengua, amb una especial orientació cap a l’estudi dels dialectes geogràfics.

Ara, ja jubilat del seu treball universitari i arribat a la norantena, el doctor Joan Veny i Clar s’ha decidit a repassar per escrit la seva trajectòria vital i el seu camí intel·lectual. Ho fa a les Memòries d’un filòleg norantí (Lleonard Muntaner Editor, 2022), un llibre que arriba quan l’autor viu la «curva senecta» (‘la vellesa corbada’), que no és per a ell –tal com confessa– un moment de decrepitud, sinó uns anys que afronta amb optimisme i amb ganes de fer feina.

És aquest «optimisme constant com la verdor incansable d’una llimonera o les ones contumaces de la mar» que sempre l’ha fet treballar, fruir i somniar, tot recordant una sentència del director de cinema argentí Juan José Campanella: «Uno se hace viejo si deja de planear y soñar».

Amb aquest esperit, les memòries de Veny «abracen dues dimensions, sense propòsit de separació: una de record de fets biogràfics (familiars, acadèmics, docents) i del meu entorn (pròpiament ‘memòries’); i una altra, relacionada amb la recerca desenvolupada al llarg de més de 60 anys de dedicació a les humanitats (‘filòleg’)».

Pel que fa als aspectes biogràfics, en el llibre assistim a la narració dels fets que comencen amb la infantesa del fill d’un ferrer de Campos –a qui ajuda en les tasques de manxar a la fornal i que creix entre jocs de carrer i feines de fora vila.

És un al·lotell que aviat destaca en els estudis, malgrat les deficiències de l’escola dels temps de postguerra, i que, en la transició a l’adultesa, orientarà la seva vida cap a la carrera de professor de francès a instituts de Lleida i Barcelona. Després esdevindrà professor d’universitat i destacarà com a filòleg especialitzat en romanística i dialectologia del català.

El seu mestratge ens fa conèixer la llengua amb tota la seva gran riquesa de matisos i varietats pròpies de multitud de contrades geogràfiques i de diverses èpoques històriques. D’aquí venen els seus treballs de geolingüística o plasmació de mots, formes gramaticals i pronúncies sobre mapes del territori catalanoparlant.

Com que els estudis del doctor Veny abracen tant la llengua antiga com la moderna, i tenen en compte tant l’expressió culta com la dels parlants d’extracció popular (pagesos, pescadors, menestrals...), tota la saviesa arreplegada ha estat posada al servei de l’Institut d’Estudis Catalans per ajudar a confeccionar el diccionari normatiu i altres eines indispensables per al bon ús del català en la societat d’avui.

Ciència, rigor i compromís –tot amerat de bonhomia i humanitat– conformen el camí vital del doctor Joan Veny. En aquestes Memòries, tan ben escrites, ho podem llegir i corroborar.


Maties Garcies