El denominat “Tractat de Capdepera” data del 17 de juny de 1231. L'acord fou signat pel rei Jaume I i Abu Abd Al·lah Muhammad ibn Ahmad ibn Hisam, cadí musulmà de Menorca. Aquest reconeixia al rei cristià la sobirania sobre la seva illa i es comprometia a pagar-li un tribut.  El document original no es conserva, però sí una còpia del segle XIV, en llatí, avui custodiada a la Bibliothèque Nationale de París que, a la vegada, és còpia d’una versió validada pel notari Jaume Mercer i autentificada pel bisbe Ponç de Jardí el març de 1281. La història conta que el rei Jaume I anà a Capdepera, acompanyat per un grup de cavallers, decidit a incorporar Menorca a la seva corona. Per això, posà en pràctica una pla: "aquell dia a hora de vespres arribàrem al Cap de la Pera que és a la vista de Menorca. Diguérem a tots els nostres que vinguessin i calaren foc a més de 300 llocs per les mates d'aquí i d'allà i semblava que albergava un exèrcit. I quan els sarraïns veren això, enviaren a demanar per dos vells als nostres missatgers i aquests els digueren que era l'exèrcit del Rei En Jaume que es preparava per invadir Menorca". Després d'unes nits de repetir els focs, els missatgers tornaren acompanyats d'uns representants dels sarraïns els quals hagueren de sotmetre’s a l’autoritat de la Corona d’Aragó en els termes de l’esmentat document, on reconeixien ser vassalls del rei Jaume. Una làpida col·locada devora l'oratori del castell de Capdepera, al costat de la torre d'en Miquel Nunis, possible lloc de signatura de l’acord, recorda aquell fet.


 
El document comença amb aquestes paraules: “En nom del Creador, jo, l’alfaquí Aboaddille Mafomet... cadí i caid de l’illa de Menorca, per mi i per tots els vells i savis, i per tot el poble i habitants de l’illa esmentada... vos acceptam i rebem com a senyor natural i propi, senyor Jaume, rei d’Aragó i del regne de Mallorca, comte de Barcelona i senyor de Montpeller, i els vostres hereus que posseeixin el regne de Mallorca. I nosaltres, en retre homenatges, fidelitats i juraments a vós, abandonam i renunciam a totes les senyories, convenis i fidelitats i juraments que fins al dia present hàgim fet a persona alguna...”

Diu el professor i arabista Miquel Barceló que amb aquest tractat “els andalusins de Manurqa accepten a Jaume, i a qui el succeeixi com a rei de Mallorques, com a senyor natural i propi i li reten homenatge, fidelitats i juraments al mateix temps que desfan i renuncien a qualsevol altre domìni i conveniència de subordinació feudal establerta amb altra persona. Aquesta acceptació de senyor natural es produirà amb l'entrega del castell de Menorques ("castrum de Minoricis”) i la presa de possessió serà simbolitzada per una cerimònia consistent en fer onejar el senyal o bandera (“signum vel vexillum”) del rei Jaume portada per cinc homes a la summitat del castell tot cridant el nom de jaume i el seu domini. Fet això, el control del castell tornaria al cap indígena designat per la seva pròpia comunitat que seria confirmat pel rei i els representants andalusins”. Després de la mort de Jaume I, el beneficiari del tribut fou Jaume II de Mallorca i estigué vigent fins a la Conquesta cristiana efectiva de Menorca, el 1287, dirigda pel rei Alfons el Liberal.