Quan jo era petit les cames sempre me feien mal. Don Joan Moll, el metge deia a ma mare: “Lienò, aquest nin creix”. No record que me receptàs cap pastilla, sinó que ma mare me donava de tant en tant un ou cru, li feia un forat a cada banda i jo el me bevia sencer. Eren encara els temps de la llarga postguerra. Quan tornava de vacacions per Nadal i per Pasqua mon pare me posava dret al portal del corral i damunt la paret emblanquinada feia cada vegada una senya en llapis.

Quan arribam a la vellesa i els 90 anys s'acosten, sorgeix un altre sentiment dins l’ànima, la urgència, la pressa de créixer. Queden darrera els temes resolts per la misericòrdia de Déu. Sols falta estar en forma per endossar el vestit nou que han de portar els convidats a la festa. No hi caben tristors ni llàgrimes ni dols. Allà la música dels àngels sona en to major de Pasqua i els convidats han de exemplar el cor i l’ànima per a sempre a la casa del Pare. 

Llorenç Tous. 
Octubre 2022.