El llibre de Claude Devernn té un episodi titulat «Le pays des grottes» que descriu les coves d’Artà i presenta un dibuix de Cala Rajada 

En el llibre Les Baléars de Claude Devernn (que he pogut llegir per cortesia d’ Antoni Flaquer «Coix») hi ha una visió molt literària i viatgera de les Illes. En un fragment del capítol titulat «Le pays des grottes» és a dir, «El país de les coves», concretament el de la pàgina 69 l’autora escriu les seves impressions sobre les coves d’Artà. A continuació es presenta el fragment del passatge en francès i després la seva corresponent traducció al català:

«Vingt Kilomètres d’une côte profondément découpée conduisent aux montagnes d’Arta. Là s’ouvre au flanc même de la falaise, à 35 mètres au-dessus des vagues, une arche royale, une haute arcade, soeur de la Puerta del Mirador, où l’on gravit par un escalier de pierre le seuil grandiose du Palais de la Nuit. Dès le XVI siècle des visiteurs en pourpoint chamarrés venaient visiter la Cueva d’Artà à la lueur des torches. Hélas, leur fumée a terni à tout jamais la pureté des cristaux. Mais la hauteur des voûtes, leurs faisceaux de colonnes et de mineures, tout concourt à la solennité du lieu, jusqu’aux noms mêmes qui baptisent la Salle de la Gloire, celle du Trésor, celle des Drapeaux, celle des Servantes, le Théâtre où dialoguent des ombres, le tunnel de l’Enfer, et les flammes figées du Purgatoire.
C’est une image d’un Hadès étrange, sans fleuve ni lac, un château de l’au-delà d’où il semble qu’aux soirs de lune, les princesses mortes doivent descendre se baigner dans la mer.»

«Vint Kilòmetres d’una costa pregonament desocupada condueixen a les muntanyes d’Artà. Allà s’obri al flanc mateix del penya-segat, a trenta-cinc metres per damunt de les ones, un arc reial, una alta arcada, al costat de la Porta del Mirador, on es pot pujar per una escala de pedra al llindar grandiós del Palau de la Nit. Des del segle XVI visitants en casaques de coloraina acabaven de visitar la Cova d’Artà en la lluentor de les torxes. Ai, el seu fum ha tenyit per sempre la puresa dels cristalls, però a l’altura de les voltes, les seves fascinants columnes i miniatures, tot concorre a la solemnitat del lloc, fins i tot noms mateixos que batien La Sala de la Glòria, la del Tresor, la de les Banderes, la dels Servents, el Teatre, on dialoguen les ombres, el túnel de l’Infern, i les flames petrificades del Purgatori.
És una imatge d’un Hades estrany, sense riu ni llac, un castell més enllà d’on pareix, que a les vetllades de la lluna, les princeses mortes devien descendir i banyar-se dins la mar».

D’altra banda, el llibre presenta uns dibuixos de Guibillon en les diferents parts del llibre, dedicades a cada una de les Illes: Eivissa, Mallorca, Menorca i també hi ha una part dedicada a Formentera. La de Mallorca conté 19 capítols (8 dedicats a Palma). Una d’elles, a la pàgina 74, és un finíssim dibuix que retrata en carbonet un racó de la costa calarrajadera ( segons Vicenç Amengual, la zona, de difícil identificació sembla estar entre Font de sa Cala i n’Aladern, segurament).

El llibre s’ha d’entendre dins el seu context: corrien els anys 30 del segle XX i Claude Devernn va ser una de les primeres viatgeres; ella destacà l’encant de «les petites platges sense xalets, sense hotels, solitàries com el primer dia del món».

S’ha de considerar que l’any 1905 es fundà el Foment del Turisme de Mallorca, associació creada expressament per a la promoció de l’illa. En aquella època es començaven a necessitar guies de viatge una mica més modernes. Devernn va ser escriptora de nombrosos llibres-guies de viatge. L’any 1932 es va acostar a les Illes per escriure aquest llibre: Les Baléares[1], molt poc conegut, editat per l’Editorial Occitània l’any 1933.

El llibre presenta rutes que es podien fer seguint les carreteres i que formaven part dels circuits normals que s’oferien a les excursions concertades, la única excepció és Valldemossa, que s’incloïa dins el circuit de Miramar. El llibre també porta una guia aferrada a la contraportada. També conté multitud de dades d’interès turístic de les Illes: hotels, restaurants, excursions, itineraris, horaris, companyies navilieres... de l’època, és clar!

L’autora
Claude Devernn (1898-1978) va néixer a la Bretanya i ja de molt jove es va dedicar a l’escriptura, especialment a la poesia, en els anys 20 les seves poesies sortiren publicades a diferents diaris. Va ser a 1933 amb la publicació de Les Baléares que va iniciar la seva carrera com a escriptora de llibres de viatges. Ella viatjà per tota la mar Mediterrània des de les Illes Gregues fins a Marroc, passant per Espanya i Portugal, també l’Orient Mitjà, Síria i l’Iran. Fins i tot, Vietnam i Cambodja. A la Xina hi restà
atrapada durant set anys per mor de la Segona Guerra Mundial. Li agradaven molt les illes Atlàntiques, Madeira, Açores i les Canàries. En total va escriure 19 llibres de viatges que recullen les seves impressions.

Joan Cabalgante Guasp



[1]DEVERNN, Claude: Les Baléares (Dessins de Guibillon) Éditions Occitania. Paris. 1933.