Con diez cañones por banda
viento en popa a toda vela
no corta el mar, si no vuela
un velero bergantín.

Bon vespre, amigues i amics:

El llibre que es presenta avui també conté la pupil·la oberta d’una memòria personal, poètica i sonora que és present en la figura de l’autor. La poesia d’una època planeja per aquestes pàgines i és la banda sonora de tota una generació, la banda sonora de les seves vides.

Aquelles classes on ressonava el poema més inspirador del Romanticisme varen servir per convertir aquest himne en la bandera que mai no cau per a tota una gernació d’infants que escoltaven com el mestre els transmetia la seva passió per salpar amb el buc de la llibertat, que encara perdura.

D’altra banda, la cançó popular també forma part d’aquella flaire col·lectiva que l’autor contagia com un alè d’esperança. De mostra un botó:

...un esbarzer d’escoles
que s’enfilen cap amunt
amb germanor  pairal.
Amunt, gabellins,
Capdepera, amunt, amunt!

I és que aquest llibre també és una embranzida que uneix tot el poble, tal vegada, l’autor sigui un esperonador d’ànimes gabellines. Però no només l’avior és recordada entre cançó i cançó, ans també aquella adolescència de Cala Rajada i discoteca a ritme de:

One, two, three, four...
Get up, get on up
Get up, get on up
Stay on the scene
like a sex machine.

La cançó com el mateix autor descriu és una «fotografia simfònica tan plena de vida que, transmetia una força i una alegria impossible, ara mateix de qualificar». I d’himnes que canta, el que es pot considerar com un dels més significatius per ell per a tothom pel que fa a la seva trajectòria dins el món del futbol és aquell que comença així:

Ara surt l’Escolar
blanc i verd com la bandera
És el club que unirà
Cala Rajada i Capdepera.

Seguidament, també la glosa hi és present, potser també treta de qualsevol doi, enigmàtica i empipadora tal vegada com aquesta:

El cosí Joan Segó
quan sortia de Cas Mestre
corria més que sa pesta
fora ningú a encalçar-lo.

Posteriorment, la glosa castellana també hi té un lloc en aquest enfilall d’emocions compositives de diferents rimes i mètriques; algunes d’elles reflecteixen la realitat nostrada dels pescadors, com aquella que diu:

Te hiciste pescador
para no tener que trabajar.
Mal oficio has tomado
para no poder descansar.

Després, la poesia de producció pròpia en un homenatge als poetes nostrats:

Poetes de Capdepera,
vides de lletres, seny de pedra.
Fal·leres d’escriptures nues,
paraules belles, d’idees velles.
Trinxeres de versos ensolcats
lliures de pecats, llaurats
de rima. Rima de nina gabellina.

Finalment; els versos dels amics de dèries i quimeres amb lletres dedicades:

Jo soc ric, perquè tenc un bon amic,
no ens necessitem, però ens tenim,
podem dir que tenim l’esperit jove.

Jo també me consider ric, perquè tenc un bon amic, moltes gràcies!

Teatre de Capdepera, 22 d’abril de 2022.
Joan Cabalgante i Guasp