Bons cristians aconsellaren a la família Bonnín-Haun, donants d’una capa per endiumenjar la imatge de la Verge de l’Esperança, que no aprofitàs la visita pastoral del senyor bisbe a la parròquia de Capdepera, diumenge passat, per fer-li entrega de la peça de vestit, que, en principi, fou la intenció de la devota parella.
L’argument que utilitzaren aquests bons consellers, en evitació d’algun espectacle (segons ens contaren fonts de tota confiança), fou aquest: “ Recentment ens ha arribat la joiosa notícia que honora l’Obreria de la Mare de Déu de l’Esperança -- la majoria dels membres formen part del Consell Parroquial-- que ha sabut reconsiderar la decisió a l’hora d’acceptar la piadosa donació de la capa. Els integrants d’aquest Consell són de Capdepera i se senten força identificats amb la patrona del poble, la qual cosa és digna d’encomi. Aquest fet està molt bé i mereix un aplaudiment per a tots i cada un dels seus components, inclòs el capellà”, digueren.
I s’aturà, així, l’entrega al senyor bisbe.
Retaule de la Mare de Déu (Foto Salvi Ortega)
Antecedents.- El rector parroquial, don Francesc, fa unes setmanes, havia parlat amb el regidor de torn de l’Ajuntament sobre aquest tema, sense cap mena d’èxit. Els donants (que parlaren amb amics seus i que ens ho han traslladat) reberen la desagradable nova del sacerdot que els va comunicar que ell no volia parlar-ne més de l’assumpte. La família es va sentir menyspreada! Consultaren els bene-factors amb distintes persones assenyades del poble i decidiren, passat un temps, que si la capa era per a la Verge de l’Esperança, aquesta havia de ser la seva destinació. Per tant, coincidiren amb la idea de depositar, sobre l’altar de la capella de l’església dedicada a aquesta advocació, els ornaments de la capa, i allí la deixarien. Després, la destinatària, la Mare de Déu, com a propietària del vestit, decidiria què fer amb ell ….
Però, el que ens digueren és que el sentiment verd-i-blanc per a la Mare de Déu dels membres de l’Obreria prevaleix. La capa no té acomodament al Castell. Hi cap pensar que, de tot plegat, hi té a veure el gran predicament de què gaudeix l’artista-autor de l’enramellat de l’oratori, actualment responsabilitat municipal i no parroquial.
Emperò la capella de l’Esperança de l’església parroquial és competència del clergat (versus, bisbat). Aquí sí que no hi pot haver interferències polítiques, i és el rector el que té la paella pel mànec. S’esperava que, el passat diumenge, amb motiu de la visita pastoral del senyor bisbe a la parròquia de Sant Bartomeu, se li plantejàs a don Sebastià aquest assumpte, després d’haver confirmat un bon nombre de fidels, que era la missió que el portava a Capdepera.
Per tant, la imatge de l’Esperança de la parròquia – com tothom deu saber o hauria de saber, i nosaltres també hem sabut per boca d’estudiosos en la matèria—és la històrica talla de la Verge (la del Castell és una rèplica). I sembla ser que la intenció, almanco per a les dates cabdals del 17 i 18 de desembre, és que pugui lluir el vestit, la capa donada per aquesta noble i altruista família gabellina. Repetim: es tracta de la Verge de la Parròquia, no us confoneu!
La imatge únicament un any, al 2014, va portar la capa
D’aquesta manera, podria desaparèixer la presumpta rivalitat entre la senyora donant de la capa per a la Verge del Castell i la del matrimoni que ja fa anys entregà la vestidura i que mai, o quasi mai, no fou acceptada, sense explicació de cap mena, i més endavant arraconada, al 2014, sense més ni pus, i oblidada, tant pels rectors que a Capdepera hi ha hagut com pels governants locals.
Però mai no és tard si la ventura és bona. S’ha d’agrair – seguint el contingut dels arguments dels Bons cristians consellers de la família Bonnín-Haun - a l’Obreria i al consell parroquial, el seny que ambdues institucions finalment han tingut. Repetim: aquesta positiva actitud els honora! Capdepera restarà esperançada a poder-ho gaudir al propvinent desembre.
Enhorabona!
GUAITA
