Paz Padilla, en to negacionista, ha manifestat que “les vacunes no serveixen per a res!”. Ho ha fet en un dels programes d’escombraires a què ens té acostumats Tele 5. Bé, a nosaltres no, ja que el botonet del comandament d’aquest canal ja fa temps que l’hem anul·lat. Coneixem la docta asseveració de la còmica-presentadora Padilla, en pla antivaccinació, mitjançant la premsa escrita, que és la que se'n fa ressò.

Però el que pugui dir aquesta senyora o qualsevol personatge que persegueix fer-se famós a través de les ones de Tele 5 (reality shows, temptacions, grans germans, sálvame o mátame ¿¿??) només té transcendència i es reflecteix en aquells que – no són pocs i han fet augmentar l’ìndex d’audiència de Tele 5 – romanen estàtics enfront de la petita pantalla, tal ment ser desconeixedors de l’existència de tot un ventall de canals televisius de major qualitat.

Però el que volíem dir (benvolguts lectors que ens llegiu) és que el poder mediàtic de la televisió, y en concret de Tele 5, fa furor, ja que – diuen – és la campiona i arrasa entre els televidents. S'ha dit que aquest simple fet té molt a veure amb el coeficient Intel·lectual dels “espanyolets” que la segueixen. I posem un exemple (sembla que se'n podrien extreure a balquena, d’exemples!): Ens comentava un empresari de sales de cinema que a les pel·lícules d’estrena, quan les anuncia o en fa publicitat la cadena de Tele 5, l’afluència d’espectadors puja com l’escuma, sigui bo o no el film. Ho ha dit Tele 5 i “això va a missa”, ès a dir..., al cinema. Vet aquí una mostra de la influència d’aquest mitjà que va ser importat des d'Itàlia per un italià. Una fórmula de televisió que al país dels Abruços fa temps que han desterrat.

La notòria incidència que alguns programes de Tele 5 fomenten es visualitza amb comportaments que tambè surten a la llum a altres plataformes. Recordam un concurs de la nostra televisió autonòmica en el qual una senyora (sense amagar-se'n gens ni mica i sense que ningú li advertís que no podia parlar d’altres mitjans de la competència ), cada cop que se li demanava una qüestió, afegia: ”Sí, ha de ser això! Ho vaig veure a Tele 5!”. I en una altra ocasió, una al·lota: ”Jo em repàs el “Pronto” de cap a peus i aquest tema el va treure fa uns dies!”. “Pronto”: l’essència setmanal, referent del mateix tipus de seguidors que ajuden a inflar la tirada d’alguns periòdics. Perquè de tot hi ha d’haver a la Vinya del Senyor, clar! Però resulta que molts d’aquests programes “han sentado cátedra”, especialment entre la gent jove, i que són per empegueir-se… Qüestió d’educació!, diran alguns.

No ho cregueu quan us assegurin (tant de bo que així pogués ser!) que després de desaparèixer la maleïda pandèmia (si és que qualque dia ens abandona ), la gent, les persones, se socialitzaran entre elles molt més que abans. Hi ha d’altres estudiosos en la matèria que pontifiquen que l’individualisme personal emergirà, que tot Déu anirà a la seva, “fot qui fot”. El que més esfereeix de cara al futur més proper és comprovar com jovencells d’institut et perdonen la vida quan, per qualsevol motiu, els dirigeixes la paraula per tal de recriminar-los (de la manera més educada possible) comportaments poc adients.

”Ja els corregiran a ca seva!“, t’etziben aquells que contemplen els fets des de la cantonada de l’altre cap de carrer. Sí, o a l’Institut… Ja!

Bona nit!

Guaita