Continuam desgranant el mosaic de negocis, comerços i activitats empresarials dels temps passats, en el tram del llarg carrer de Ciutat, en començament a la Costa de Can Capet cap avall Vila Roja: Taller mecànic Jeroni Jeroniet / Assegurances “La Paternal Española” / Comestibles Costa de Can Capet /Carnisseria Maria Serapio/ Fusteria mestre Mateu/ Fabricació de fèretres i caixes “Ca’s Coix”/ Ultramarins “Ca’n Pelat”/ Botiga d’alimentació “Ca’n Maia”/ Forn de Can Caselles i “En Paco, s’argenter”. I ja ens trobam al final de la Costa.
Costa Can Capet en carro i una glosa
Actualment: Estanc i venda d’objectes varis Pep Serra / Perruqueria de dones. És a dir, on temps enrere s’agombolaven 10 activitats, avui, al 2021, només n’hi trobam dues.
** Casal “La Caixa” o “d’en Castellet”: El gran casal, amb jardins i frondoses palmeres, que domina la costa d’en Capet, fet construir l’any 1904 per Francesc Castellet- potentat català- al mestre d’obres local Mateu Bauçà i a imatge i semblança de la Casa de la Palmera, que Castellet havia erigit en front de la platgeta del moll de Cala Rajada el 1894, va passar a ser propietat de “La Caixa”- entitat d’estalvis que tingué, durant molt de temps, la seva principal entrada d’accés en aquest indret fins que, per funcionabilitat, fou traslladada al carrer Lluna.
Casal Castellet
** Can Piricus: Casa natal de l’exímia Elionor Servera Melis, esposa del financer Joan March Ordines. Per conveni amb l’Ajuntament de Capdepera, la Fundació March-Servera va cedir, fa anys, aquest espaiós immoble al poble per fer-hi activitats de tota mena, adreçades a la cultura gabellina, com ara mateix l’existència allí de la Biblioteca Municipal. En el moment d’escriure aquest capítol ja s’han iniciat les obres pel canvi d’ubicació d’aquest centre a l’ antic escorxador municipal, edifici que, quan va deixar d’utilitzar-se pel sacrifici d’animals, fou condicionat com a escoleta infantil i, més endavant, per als cursos de restauració d’ebenisteria per a adults.
Temps enrere: Obra de pauma “Ca’n Tasà”/ Servei de taxi Vicenç Amengual/ Ultramarins “Ca’n Renyón” / Cimentera “ Ca’n Pastera”/ Fusteria Juanito Ros / Antoni de Sos Sastres, adobador de rellotges/ Ferreria Pedro Alguacil / Mercader Miquel de Sos Sastres / Tafona d’oli / Taller cosidores Ca sa Glosadora/ Botiga de queviures i Barberia Colau Mayol/ Comestibles Climent Ruís/ Escorxador/ Alambí destil.lació d’aiguardents.
**Al número 140 d’aquest llarg carrer, de més de 200 cases, vàrem poder conèixer a Maria Vaquer Moll, dirigent socialista i de discurs feminista, i al seu espòs, Serafí Nebot Pascual, pares del polifacètic Juan Nebot Rai que allí va viure i morir.
Vista parcial , part baixa del carrer Ciutat
**L’amo en Colau Mayol, especialista en l’art de fer i recitar gloses en públic, fou en vida hereu de la nissaga dels Maiols. Amb el seu pare i la seva esposa regentaren la botiga de queviures i allí hi va haver l’única barberia d’homes de la part baixa de Vila Roja.
** Veïnat de les cases d’es Cavaller, on actualment s’hi troba un hipòdrom, a la zona d’es Camp Roig, va existir una instal·lació mecànica manual-denominada alambí-destinada a la destil.lació d’aiguardents, alcohol, esperit i refineria de varietat d’olis per a consum domèstic, botigues i cafès, gestionada per la família coneguda com “ de Ca’n Pilè”, als anys 1920/1930; aquest local era situat on, pam envant pam enrere, hi ha es Pou d’es Camí, just al costat de la rotonda
Alambí
** Entre el carrer de Son Magdalè i el de Ciutat, i fins a Son Gargori, molts anys abans de celebrar-lo davant l’església ( com ja contàrem al precedent capítol ) el 24 de juny, Vila Roja tingué a Sant Joan Baptista com el seu patró. La primera vegada que a Capdepera s’intal.là al carrer un altar- semblant als que als anys 1950/ 1975 es muntaven pel Corpus Christi per a la processó- fou a l’any 1930 i allí, a la travessa de Sa Taulera, s’hi celebrava missa per Sant Joan, en temps del rector Guillem Femenies. Després hi havia ball de bot i concert de la Banda de Música i d’una colla de xeremiers, que feien un cercavila muntats en carro tirat de bístia. I és que Vila Roja semblava, ja abans de 1930, talment una comunitat de veïnats diferents dels de la resta del poble. En temps del vicari Bartomeu Sureda, els vilarogers organitzaren, amb participació de tot el poble, una peregrinació a Lluc- uns a peu i d’altres en carro tirat per bístia- i portaven ofrenes a la Verge pel mes de Maria, al mes de maig.
Xeremiers en carro pel carrer Son Magdalè ( Foto Toni Coix)
Peregrinació a Lluc
I fins aquí Vila Roja. Com sempre, agraint l’ajut i la col.laboració de Pere Orpí Juan Canoves, de Sebastià i Jaume Melis Mangol, de Margalida i Bàrbara Alzina Ferrando “de Can Baptista” i de la neboda d’aquestes, Maria Lladó, que ens han acompanyat en el recorregut per aquest sector del nostre poble. I a tots vosaltres, benvolguts lectors, també. Moltes gràcies!