A data de 5 desembre 2016 obríem, en aquesta benvolguda revista, una finestra a la qual donàrem el nom de “Fent memòria”.   En el transcórrer d’aquests 4 anys, hem anat acumulant articles per a aquesta secció, els quals es poden revisitar, si ve de gust, a l’hemeroteca d’aquesta casa i que, avui, amb aquest, sumen 32 capítols. Gràcies als 300 i busques de  lectors que, fins ara mateix, han llegit  l’article precedent.

El proppassat  17 de març  encetàvem una mena de serial sorgit del desconhort que atenalla el veïnatge per la buidor dels carrers de Capdepera, nascut  arran de la maleïda pandèmia i la desaparició gradual d’emblemàtics negocis i entitats. A l’ article precedent publicat, com deim, el dia 17, citàvem , estimats lectors, els noms d’unes persones que, amb el seus records i també amb el seu llegat escrit, ens acompanyen en el recorregut pel bessó del poble de Capdepera-  deixam de banda la resta del municipi del mateix nom- per tal d’esbrinar el passat comercial, industrial, institucions i/o instal·lacions de distint caire que, a semblança de la situació actual que en aquest sentit produeix esgarrifor, especialment a qui, en el passat, ha conegut la contrada gabellina i, ara mateix, l’ha de reconèixer.

 A un amic.- Qui aquests articles subscriu, i per emprendre aquesta passejada pels carrers, places i viaranys de Capdepera, vaig haver de menester de l’impuls d’un amic, amb demostrada estimació pel nostre poble que, per la seua trajectòria, no hi ha dubte que deixarà petjada.   Miquel, sento haver escrit  la paraula “encolomar” ( resulta inapropiada i no es correspon amb la realitat). En cap moment, vaig pensar que pogués anar per aquí el teu encàrrec; sóc conscient de la bona intenció que, des de sempre, has portat envers  la meva persona, per la qual cosa  em sento agraït.  Perdona, idò, company, i gràcies  per la  teva confiança.

 CARRERS DE CAPDEPERA : RECORDANCES .- 

A la primera entrega assenyalàvem la zona, la delimitació del perímetre urbà de Capdepera, motiu d’aquest treball (vegeu aquell article).  I anirem per feina començant pel…

Carrer Nou (abans Poniente).-     Actualment hi trobam 2 bars, 2 restaurants, una merceria i PAC mèdic.

Abans (ja desapareguts).- Fruits secs, magatzem per al tractament de l’ametlla/ Botiga d’ultramarins / Ferreria / Lleteria / Bar d’animació / Lloguer de furgonetes / Taller Electromecànic  / Consultori mèdic / Teatre de varietats / Cinema.

Recordances.-

• El magatzem de l’amo en Jaume Forteza ,Bibí, congregava una trentena de persones, entre homes i dones que, manualment, feien la triadella entre la clovella i el bessó de les ametlles que allí dipositaven, en venda, els pagesos del poble; després del tractament el producte estava llest per elaborar  torró. I també fruits secs,  per a l’exportació. Abans d’aquesta empresa, la família Forteza tingué una instal·lació , en l’espaiosa nau, d’un teatre amb escenari,  al qual es va donar el nom de “Victòria”, on es projectaren pel·lícules  mudes, sense so,  varietats musicals i comèdies. A l’estiu, el públic assistent estava al carrer, assegut a bancs de fusta, la pantalla blanca penjada a la paret de la casa del veïnat del davant. El carrer no tenia sortida, tancat per altres cases, no passava com ara;  i quan es va obrir al trànsit, l’anomenaren “Nou”.
• La botiga d’ultramarins, propietat de Bartomeu Vaquer i Antònia Esteva, era coneguda com “es Sindicat” perquè, abans d’adquirir-la aquell matrimoni, havia estat la seu d’una cooperativa o sindicat agrícola. Durant molts d’anys allí es despatxaren queviures i, inclús, un popular sastre i actor local regentà aquell negoci. S’ha de dir que, abans del que acabam d’escriure, en “es Sindicat” es va projectar cinema en blanc i negre. 
• Més avall, a la part esquerra del carrer, Pere Joan Forteza, també de la nissaga dels Bibí, tingué oberta una ferreria molt activa a l’hora d’atendre carros i bísties del camp. Veïnat d’aquest,  Miquel Sureda, conegut com a Verger, dispensava el servei de venda de llet. I ho feia després d’haver recollit, a trenc d’alba i amb carruatge , el blanc líquid de possessions i cases de camp on hi havia vaqueries; i dipositava l’excedent de llet a un depòsit de recepció comarcal ubicat al carrer Principal de Capdepera.

• El bar, denominat de “ses Voltes”, al cap davall del carrer Nou, fou impulsat per Jaume Alzamora, Pelat, a qui els nombrosos turistes que visitaven l’establiment denominaven “Papá Jaime ” ; en clau d’animació nocturna molt popular als anys 1963/1975 i que competia amb el “Bar Ca’s Padrí” de la part alta del carrer. “Ca’s Padrí” recentment, després de molts d’anys d’inactivitat, s’ha tornat a obrir al públic com a típica bodega- bar restaurant.
• Tomeu Vaquer, d’”Es Sindicat”, fou també empresari de petites furgonetes de transport de passatgers, de les primeres de Capdepera; i amb un vehicle molt especial , denominat “ sa rubia”,  efectuava excursions per Mallorca. A banda d’això, Vaquer era soci de Jaume Melis, Mengol, de la fàbrica de farina del carrer Sur.  
• El metge que va substituir al Dr. Antoni Llinàs -després del decés en accident d’aquest- el qual, entre els doctors existents al poble, era el cap titular, fou Llorens Caimari Perelló, que tingué la consulta al carrer Nou enfront d’on, 30 anys més tard, s’ubicaria el Punt d’Atenció Continuada existent a l’actualitat- que fou construït a l’edifici d’ “Es Sindicat”-.
• Finalment, recordar el taller d’electricitat i reparació de motos de Tòfol Beltràn, popular i simpàtic personatge, un “manetes” a l’hora de solucionar qualsevol contratemps en les seves especialitats. A aquest carrer, també hi va viure molts d’anys un dels periodistes locals i membre destacat de la Germandat de Llauradors i Ramaders, Jaume Tous Flaquer, conegut per “Jato”.
• Un carrer de batles de Capdepera, 3 en total:  Pere Antoni Bauzà ,Tacó, conegut com a Pilón, pare del popular Pep Mut, un home jovial, fadrí i sordmut.  L’ apotecari que arribà a ser batle de Capdepera, un dels més polèmics i controvertits mandataris de l’Ajuntament “gabellí”: Bartomeu Flaquer Moll, de Can  Cabriel, que  tingué el seu pare Jeroni, Cabriel  - també batle d’anteriors èpoques- com a mentor. Vivien a l’escalonada que uneix la plaça del Sitjar amb el carrer Nou.

Fins aviat, amics!

Bartomeu Melis “Meyme”