El teixit empresarial de Capdepera ara mateix, tot i ser, tal volta, de més qualitat, res no té a veure amb el que va existir en el passat, malgrat aquell fos més nombrós. És  evident que, en els dos darrers anys, el poble ha anat minvant en aquest aspecte, que és, precisament, del que tothom es dol. No obstant això i deixant de banda elucubracions estèrils, anem a complir l’encàrrec que té per missió fer una mena de dissecció -- no és aquesta la definició més acura-da, efectivament! --  del que fou Capdepera fa ja, almanco, mig segle; i abans, com bé ens re-corden els veterans acompanyants que, des del primer capítol d’aquest serial ( vegeu article de data 17 de març), us vàrem presentar.

 S’ha de dir, emperò --malgrat la idea inicial fos parlar d’únicament botigues, comerços en ge-neral i empreses de temps enrere- que després d’haver rebut més informació del centenari  Pedro Orpí Juan; de Margalida, Bàrbara i Maria de can Batista; de Jaume i Sebastià Melis i de la paperassa d’arxius varis; una volta consultat amb el meu habitual “ club d’assessors” de no més de sis lectors amb què compt;  i després de pensar en tots aquells ( veim que, aleshores, ja superen els 330) que ens honoren llegint-nos, els hem volgut fer cas a tots ells, i hem ampliat, per tant, els nostres escrits  amb històries, anècdotes i recordances  per tal d’arrodonir-los i poder-los fer més plaents.

 Carrer  Principal.-   Després de parlar-vos, a l’ anterior article, publicat el proppassat dia 26, sobre el carrer Nou, anirem en aquesta ocasió a fer la passejada començant pel carrer Princi-pal, una via que fins a l’any  1974  no tingué nom oficial i que fou coneguda per carrer de  Can Rata.

 Actualment, hi trobam les dependències de Benestar Social de l’Ajuntament de Capdepera, una escoleta infantil i l’acabatall, mitjançant escalonada metàl·lica, dels carrers Sant Joan i Baixada, que es troben a la part alta sobre el turó adjacent a Can Rata.

 Adossada a les dependències de Benestar Social existeix una gran roda de tracció manual, coneguda com “sa manxa” que, fent-la rodar, rajava aigua, utilitzada pels veïnats per abasti-ment, mitjançant poals, d’aigua potable.  Un artefacte semblant estava aferrat, fa temps, a sa Creu (avui desapareguda), a la cantonada de l’antiga  “La Caixa”, per a la mateixa finalitat. Fa anys que fou eliminada, cobrint-se el soterrani existent davall la placeta on hi havia les canonades d’aigua bona, enfront del cafè de Can Patilla.



Benestar social i manxa aigua.

Abans ( ja desapareguts).-

* Consulta mèdica Dr. Joan Moll .

*  ILMA (Industrias Lecheras Mallorquinas: Almacén de recepción de leche).-  Es tractava d’un establiment situat a una cotxeria de l’amo en Francesc Tous, de s’Estany, que comptava amb grans depòsits adaptats per a vessar-hi dintre la llet que l’amo en Miquel Verger , amb el seu espaiós carro i amb l’ajut de Sebastià Mengol, recollia a trenc d’alba per les possessions de l’indret gabellí. A més, els  ramaders del poble també anaven a ILMA a dipositar-hi el blanc líquid.  A mitjan matí, passava un voluminós camió provinent d’ Agama-Palma, adaptat per abocar-hi la llet recollida.

* Presó – calabós detinguts .- Durant anys, a un fosc soterrani als baixos de la casa consistorial, a la part de  Can Rata, hi hagué una presó. Allí, els delinqüents que portava la Guàrdia Civil – que tenia quarter propi a Capdepera, al carrer Fondo – hi romanien 72 hores, per després  ser traslladats a Manacor, al jujat  comarcal, que decidia sobre la seva sort.  Enmig de dos agents de la benemèrita, el detingut anava a peu fins a sa Creu, on s’aturava l’autocar de línia d’en Terres . Aquella gent que, en el moment del trasllat es trobava pel carrer, contemplava el fet  i deien que allò servia d’escarniment.

Carrer  Nord.-    Actualment, hi trobam una cristalleria i una petita botiga de queviures ( ja tancada).

Abans ( ja desapareguts).-

• Matalasser Pep  -  L’amo en Pep, com també el seu germà Pedro, dedicaren la seva  vida a atupar i cosir matalassos de les cases de Capdepera. El primer tingué uns quants fills i únicament un d’ells va continuar la típica feina del pare: en Jaume, el qual porta el malnom de “matalasser” per tradició familiar i és, Jaume, un dels personatges més coneguts del poble. La dona de Pep Blanes fou una exquisida cuinera.
• Quarter de carabiners .-  O “carrabiners” perquè portaven “carrabina” (arma semblant a un fusell, però més curta i de manco potència de foc). Vigilaven la costa i perseguien els contrabandistes. Tenien en aquest carrer el seu quarter, per ser el més avinent al litoral, que compartien amb el de sa Mesquida. Molts de “carabiners” matrimoniaren amb al·lotes del poble i, a la seva jubilació, acabaren vivint al poble.
• Junta Local de Qualificació d’Espectacles.- La mestra Catalina Melis, de l’escola de nines del Sitjar, fou anomenada pel Govern Civil delegada de censura d’espectacles del poble. Donya Catalina de can Marro disposava d’un arxiu de fitxes de totes les peces de música que les orquestres cantaven i que les ràdios i  primeres televisions dels llocs públics podien emetre, a més de totes les pel·lícules de cinema que es projectaven, o del repartiment de cançons dels festivals de Francisca Cetra i obres de teatre, malgrat aquestes fossin representades al teatret catòlic de Ca ses Monges.

En resum: Abans d’emetre pel·lícules i cançons noves,  els empresaris havien de passar per ca donya Catalina. Les fitxes de la qualificació de les pel.lícules de cine s’exposaven cada setmana al cancell de l’església, i recomanaven que no es visionàs aquell film que tingués la qualificació de “per a majors de 21  anys (greument perillosa per a les cons-ciències)”. La majoria d’edat d’aquells temps era als 21 anys.  

Carrer son Porro.-  A l’actualitat, existeix una gossera-moixera  / Magatzem de grana i pinso/ Moltura de cereals a locals de la cooperativa agrícola.


Antiga canera

Carrer de sa Pleta.-  Abans s’hi trobava una acadèmia d’aprenentatge, repàs i mecanografia del mestre Antoni Flaquer, Solleric.

El mestre Antoni, Solleric, fou un molt il·lustrat professor d’ensenyança per qui molta gent d’ambdós sexes sent agraïment, com bé resa una placa de reconeixement col·locada a la façana del seu domicili, en aquest carrer. Incansable treballador de l’ensenyament que combinava, com a empleat,  amb l’administració de l’empresa d’obra de palma dels germans Miquel i Gabriel Flaquer Melis, de “son Pocapalla”, al carrer, aleshores anomenat General Goded. Antoni Flaquer, d’idees republicanes, mai no va poder gaudir del títol de mestre per mor de la repressió franquista. Això i tot, ja en democràcia, un ajuntament dels que ha tingut Capdepera, es va negar a posar el nom de l’eminent Antoni Flaquer Reynés al nou Institut del Figueral.  

Continuarà…..Fins aviat!

Placa a la casa d'Antoni “Solleric"