Mateu Garau Flaquer "Bessó"


Pel que diuen els estudis d’audiència, el passat discurs de Nadal del rei va batre rècords perquè molta gent esperava veure que diria sobre els escàndols del seu pare. Durant els dies posteriors al discurs, la interpretació que en feren els mitjans era d’allò més diversa, des d’aquells que defensaren que el rei havia deixat clara la seva postura de que tots som iguals davant la llei, a aquells altres que trobaren que havia passat de puntetes sobre aquesta qüestió. Vista aquesta discrepància, vaig decidir llegir el discurs íntegrament (no el vaig veure en directe) i, després de dues lectures ben acurades vaig quedar ben estorat per com el rei havia tractat tres fets en el seu discurs: la violència de gènere, la immigració i la dictadura.

Per començar amb la violència de gènere (per a mi sempre s’hauria de dir masclista) resulta que amb 43 dones assassinades durant l’any 2020, el temps que hi va dedicar el rei en el seu discurs va ser zero segons. Ni una referència cap a aquestes dones ni les seves famílies.

En quant al drama de la immigració, quan en aquests darrers mesos s’han multiplicat les morts d’immigrants (només a la darrera setmana d’octubre moriren més de 400 immigrants intentant arribar a les Canàries) i ha quedat palesa la situació insostenible de la majoria dels centres d’estada d’aquestes persones. Sabeu quant de temps hi va dedicar en el seu discurs? Idò si, zero segons.
Manel Fontdevila. Publicat a El Diario

I pel que fa a la dictadura, aquí si que hi va fer una referència, que va ser la següent: “No olvidemos que los avances y el progreso conseguidos en democracia son el resultado del reencuentro y el pacto entre los españoles después de un largo período de enfrentamientos y divisiones”.  Ja ho val, ara resulta que els 40 anys de dictadura d’un règim totalitari que va sorgir d’un colp d’estat, que va produir la mort de milers de persones i la ruïna d’un país, tot això ho defineix com a “largo período de enfrentamientos y divisiones”.

És casualitat que, precisament sigui el 2020 l’any escollit pel rei per no dedicar ni un segon a la violència de gènere ni a la immigració quan si ho havia fet en altres discursos? També és casualitat aquesta referència a la dictadura fent-la passar per un simple episodi d’enfrontaments i divisions? Realment és casualitat que això passi quan al Congrés dels Diputats hi ha un partit d’extrema dreta que no creu que existeixi la violència de gènere, que, pel que fa a la immigració té un clar missatge racista i sobre la dictadura considera que va ser un període de prosperitat? De veres és casualitat o a la fi s’ha llevat la careta i ara ja sabem de quin peu calça?.

Mateu Garau Flaquer “Bessó”