GAIA DE LEVELOCK

El científic James E. Lovelock, al 1969, presentà la hipòtesi Gaia: la biosfera és una entitat auto-regulable amb capacitat per a mantenir la salut del planeta mitjançant el control de l’entorn químic i físic. El conjunt dels essers vius es pot considerar com una entitat viva capaç de transformar l'atmosfera del planeta per adequar-la a les seves necessitats. Gaia compren el sol, els oceans, l'atmosfera i la biosfera, i constitueix un complex sistema cibernètic encarregat de mantenir un entorn òptim per a la vida. Al 1979, “Gaia, una nova visió de la vida sobre la Terra” és el llibre en que l'autor cerca fonamentar la hipòtesi. D'entrada va rebre moltes crítiques i no va esser presa en consideració per la comunitat científica, que hi veié més que ciència una filosofia carrinclona. Tot i així, esperonà la curiositat d'alguns científics que s'esmerçaren a falsejar-la i a partir de 1985 s'organitzen conferències sobre Gaia que van afinant la hipòtesi i avui dia es parla de la Teoria Gaia.

De manera molt resumida, el que diu la teoria és que la Terra és un sistema autorregulat en el qual els organismes controlen les qualitats de l'atmosfera per assegurar-se la continuïtat de la vida i que evolucionen actuant  conjuntament amb el seu entorn.

Una conseqüència que se’n deriva és la responsabilitat dels humans en el manteniment de les possibilitats de vida en el planeta. Copèrnic va treure el planeta Terra del centre de l'Univers, fent miques el geocentrisme; Darwin va fer de l'home una criatura més entre les altres i el destrona com a rei de la creació i Lovelock dona una passa més en aquest  baixar els fums als humans, fent-los guardians del miracle de la vida.

Un efecte colateral és la inspiració que als new-agers (conglomerat de pseudomisticisme, pseudociència i pseudoreligió i que considerats individualment son feixucs, cansats i cursis) han trobat Gaia per a endossar als incauts el concebut “rollo”, fins arribar a  inventar una religió, el “gaisme” en la qual els feligresos mantenen una relació espiritual amb Gaia.

No fa falta dir que Lovelock no hi te res a veure.

Preguntat sobre si el virus forma part de la autorregulació de Gaia, contesta: "Definitivament és una qüestió de fonts i clavegueram. La font és la multiplicació del virus i el clavegueram és qualsevol cosa que puguem fer per desempallegar-nos-en, que de moment no és gaire efectiva. Tot això és part de l'evolució tal i com ho veié Darwin. No aconseguiràs que una nova espècie floreixi a menys que tengui un subministrament d'aliments. En certa manera, és en el que ens estam convertint. Som el menjar. Podria fàcilment fer un model i demostrar en que a mesura que la població humana en el planeta creix més i més, la probabilitat que un virus evolucioni i redueixi la població és bastant marcada. No som exactament un animal desitjable per a deixar-lo créixer en quantitats il·limitades en el planeta. Malthus tenia raó. En la seva època, quan la població humana era més reduïda i estava distribuïda de manera menys densa arreu del planeta no crec que la COVID hagués tengut cap oportunitat."

Carpe diem !