Basilio i Pere Vidal, singulars darrers faroners

Baldritges, corbs marins, penya-segats, el Cap de Pera, el lloc més oriental de Mallorca. I, en la punta d’aquest cap, el far de Capdepera i el seu faroner, Pere Vidal, que és de Santanyí.

__”Farero de Capdepera” serà, per a sempre, el vers d’una cançó de Joan Manuel Serrat – comenta Arturo San Agustin en la seva visita al cap  (caracull) de la mola del vigia d’Orient – però el faroner que va conèixer el can-tautor, en Basilio, que era hipocondríac fins a l’exageració  (tant que el seu metge sempre li deia: “Diguem per quina malaltia vols que et faci el diagnòstic”), i que ja no hi és entre nosaltres.”.

Basilio, personatge singular i molt bon xicot, va morir i Pere Vidal, que fou amic del poeta Blai Bonet, traspua una mirada desperta i experta, molt versat en vents i, per sobre tots,  la temible tramuntana. Aquest vent, com assegura el faroner Vidal, quan es posa brau, esquerp, és tot un “cabró”, arrossega cotxes, furgonetes i trabuca persones. Pere va conèixer aquest vent a Girona, al Cap de Creus.

Pere Vidal, pregoner de les festes del Carme 2018

__”Llampecs, foscor, llambreigs, negrós; grups de dos i tres llampecs cada dos segons. Lleguatge mariner, naval, novel.la que em retorna a les lectures d’ illes de tresors, nàufrags i grossos pops o calamars dins els fondals de Jules Verne. Bufa el vent en la part més alta del far de Capdepera i jo, Arturo, crec ser un personatge de Verne del qui també recordo l’aventura d’El correu del Zar. Jules Verne, per cert, també va trescar per aquestes contrades mallorquines, a unes famoses coves properes a aquest racó del llevant”.

Pere Vidal és fill d’un mariner que va desaparèixer en un naufragi. La seva mare, vídua de la mar, no volia que el seu fill seguís el camí del seu home, però Pere es va embarcar en un iot durant dos anys. Més endavant, pensant en la seva mare, decidí fer-se faroner, que era el més pròxim a la mar.


Escalonada de caragol del far.

__”No fa molt vàrem ser víctimes d’un llamp i allò provocà un dels majors esguerros que jo he vist. No hi ha parallamps que aturi un llamp quan aquest decideix batre un far. Tots hem volgut ser faroners en qualque ocasió, d’altres volen ser bombers. Però si llegeixes  Jules Verne t’entren ganes de ser faroner perquè les coses de la mar i els seus naufragis sempre són molt entretingudes quan t’ho conten, no quan les vius.”  Així s’expressava Pere Vidal davant els 6 homes reunits dintre dels potents vitralls que dibuixen la mola del far

__” La mar no sempre crea poetes o filòsofs, pero sí afavoreix, de vega-des, una sensibilitat de mans tosques que solen enganyar els ulls poc observadors.  Qui s’orienta cap a allò sublim, sol decantar-se, quasi sempre, per la vida, per la vitalitat”. Blai Bonet solia dir que la cultura no són els llibres, sinó la manera de viure”, sentencia l’escriptor San Agustín (res a veure amb el sant d’idèntic nom).

Continuarem…//

M E Y M E