Per Carles Paul
Professor titular de Física i Matemàtiques al Tecnocampus de Mataró-Maresme
És curiós com, de forma inherent, s'ha establert una relació no escrita entre la que podem anomenar "ciència oficial" i els interessos empresarials i/o de governs. Per altra banda hi ha la que podem anomenar "teoria pseudocientífica" que es relaciona amb la defensa dels interessos vulnerables de la població. Així, la ciència oficial crea noves tecnologies que van en contra de la salut de la població per enriquir uns quants i la pseudociència en va a favor de la població cuidant de la seva salut "natural". Penso per exemple en tots els pseudocientífics que no creuen que es va arribar a la Lluna, precisament ara que en fa 51 anys, o en els terraplanistes que creuen que la Terra és plana. Les creences del 5G amb la COVID19 entren dintre d'aquestes teories pseudocientífiques. Podem remuntar-nos als anys 1880 quan els llenyataires canadencs van tirar a terra els pals telegràfics de l'acabat d'instal·lar cable transoceànic de Londres a NovaYork, per una greu epidèmia que va aparèixer i van creure que era produïda per aquell cablejat instal·lat amb gran esforç. La diferencia és que ara els virus són més moderns i han après a viatjar sense cables.
L’escocès James Clerck Maxwell va unir electricitat i magnetisme per a crear la teoria del camp electromagnètic. Se’l compara amb Newton i Einstein.
La realitat és que se sap perfectament que són les ones electromagnètiques d'ençà que James Clerck Maxwell va establir-ne una teoria el 1865, basant-se en els estudis anteriors, de per exemple Coulomb, Gauss, Faraday, Ampere, Aragó i Lenz. I la teoria electromagnètica es va anar desenvolupant entre altres per Weber, Hertz, Heaviside, Lorentz, Poincare i Einstein. Totes aquestes nocions es troben en qualsevol llibre de Física... Un clàssic és el de Paul Allen Tipler "Física per a la ciència i la tecnologia, Vol 2: Electricitat i Magnetisme". Les revistes científiques com Science i Nature es dediquen a publicar articles referents a últimes investigacions sobre descobriments recents, no a explicar el que ja es coneix. Per això hi ha l'American Journal of Physics que es dedica a revisar les teories ja conegudes i experiments que les demostren. Com és el cas d'un fort debat que hi ha sobre la inducció electromagnètica... Per tant, de debats científics sobre el que es coneix, n'hi ha.
S'ha de dir que els astronautes estan exposats a les radiacions electromagnètiques procedents del Sol i de la Galàxia i també a partícules Alpha i Beta. Però s'ha de tenir en compte que la font més gran de radiació sobre la Terra és el Sol, que emet radiació en un gran espectre de freqüències. I és precisament l'espectre de freqüències el que s'ha de considerar al parlar dels efectes nocius de la radiació. Parlar de radiació electromagnètica en general és desconèixer el seu espectre i, per tant, qualsevol conclusió que es pugui extreure dins d'aquest desconeixement general, sense entrar en particularitzar-ne l'efecte, no té cap validesa científica.... Pseudocientífica, potser sí. Com a cas curiós, es va observar en les missions Apollo (aquelles que segons alguns no es van fer mai) que els astronautes veien flaixos de llum fins i tot amb els ulls tancats. Eren produïts pels raigs còsmics que passaven a través de les parpelles i els ulls fins a incidir a la retina i originar un senyal al nervi òptic. És evident que viatjar per l'espai requereix mesures de protecció davant les radiacions d'alta energia, el que correspon a l'espectre d'alta freqüència. D'aquesta manera les radiacions produïdes en la tecnologia dels microones, mòbils, ràdios i televisió són en la zona de l'espectre de baixa freqüència i s'anomena radiació no-ionitzant. Per exemple la llum visible és radiació no ionitzant, també la calor generada per una estufa és radiació no ionitzant, igual que la part baixa dels ultraviolats. En canvi en la zona de l'espectre d'alta freqüència hi trobem la part alta dels ultraviolats, els raigs X, els raigs Gamma i les partícules Alpha i Beta que en denominem radiació ionitzant. La diferència entre la radiació no-ionitzant i la ionitzant és la capacitat que té d'arrancar electrons dels àtoms. La no-ionitzant no pot arrencar-ne i la ionitzant, sí. Per això, si volem veure el nostre interior és necessari que aquest interior "emeti llum" i l'única manera és arrancar electrons dels àtoms del nostre interior. És clar que és perillós i per tant s'ha de fer en poques dosis, però descobreixes si tens un os trencat o una hèrnia a la columna vertebral. Relacionar la tecnologia produïda per l'esforç de molts investigadors amb efectes nocius sobre la salut de la població i, en canvi, relacionar la "pseudociència natural" amb el benestar és no entendre la penicil·lina ni les vacunes... A no ser que es pertanyi al grup d'antivacunes... I potser també vindran els antipenicil.lines i tota una sèrie de gent que, emparats per les tesis pseudocientífiques, es tornaran anti tecnòlegs. Com van fer els seus avantpassats en criticar que no s'havia d'haver menjat de l'arbre del coneixement, perquè tots els mals de la humanitat vénen de llavors.
Carles Paul
Professor titular de Física i Matemàtiques al Tecnocampus de Mataró-Maresme
