REFLEXIONANT DES DEL 13 DE JUNY DE 1972 (DIMARTS)
El 13 de juny de 1972 tingué lloc un debat organitzat pel club “Nouvel Observateur” en una sala ocupada per mil docents assistents i més dos mil a les portes sense poder accedir-hi. El tema era l’ecologia i els convidats primeres espases: Edgar Morin, Edward Goldsmith, Sicco Mansholt, Herbert Marcuse i André Gorz entre d’altres. Jean Daniel, que oficiava de presentador, digué, curull d’un optimisme infundat: “L’any 1972 és, a França, el de la presa de consciència ecològica”.
Sicco Mansholt (vicepresident de la Comissió Europea entre 1958 i 1972 i President entre 1972 i 1973. Conegut pel “Pla Mansholt”, projecte de reforma de la política l’agrícola europea que defensava la modernització i millores de productivitat del sector per a aconseguir l’autosuficiència alimentaria) es demanà, alarmat, si set mil milions d’homes podrien viure al nostre planeta. Al 1970 estava habitat per 3.700.000, al 2000 per 6.070.000 i a finals del 2019 per 8.100.00. Per tant ara sabem que si, que és possible.
Continuà preguntant-se pel preu a pagar. Per l’ús de pesticides i insecticides, per la contaminació dels rius i mars, per les conseqüències ecològiques de la sobre població. I després preguntà si és possible reduir la bretxa entre el 25% més ric i el 75% restant i troba com a solució que els rics destinin part del PNB a millorar el nivell de vida dels més pobres i una altra part a la preservació de la naturalesa, l’art i la cultura.
És possible implementar aquestes receptes? Segons Mansholt el món està mancat d’organització, les Nacions Unides son impotents i Europa ha de progressar en un sentit comunitari i supranacional. El 2019 l’Europa de Sicco Mansholt s’anomena Comunitat Europea i es manté en un equilibri inestable i, en tot cas Europa, davant les grans transformacions planetàries, va perdent pistonada i les organitzacions polítiques internacionals han cedit protagonisme a les empreses tecnològiques i financeres.
Finalment preconitzà que la solució als problemes demogràfic, d’igualtat i ecològic no és possible en la societat actual fundada en el capitalisme i que es fa necessari reflexionar sobre quina societat permetria assolir els objectius.
Ningú no pot dir que des de 1972 ençà no hàgim reflexionat i tret les conseqüències oportunes: es consumeixen més derivats del petroli actualment que als anys 70. Cada any desapareixen 7,3 milions d’hectàrees de bosc i al voltant del 17% de la selva amazònica ha estat talada en els darrers 50 anys. Els efectes nocius dels pesticides i plaguicides sobre la salut humana ha obligat els governs a promulgar lleis reguladores, mentre Bayer-Monsanto i Syngenta-ChemChina es neguen a informar el públic dels seus propis estudis sobre els efectes nocius dels seus productes. La producció de plàstics al 1976 va ser de 50 milions de tones, al 2018 de 359 milions dels quals 12 milions van a parar als oceans provocant la mort de 100.000 peixos cada any. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa te catalogades 25.062 especies d’animals en perill d’extinció. Etc.
