Hi ha efemèrides que escarrufen per la semblança que tenen amb tots els esdeveniments relacionats al dia d'avui. No és que tu els vagis a cercar expressament per a veure quin nivell de versemblança tenen amb l'actualitat. Simplement hi són i es fan notar, per molt que els vulguis evitar. Després d'haver llegit l'entrevista amb Isabel Moll sobre la darrera pesta a Mallorca un se'n adona que la història, de vegades, ens juga una mala passada i viatja pel temps per venir a dir-nos que res o molt poc ha canviat, només el decorat, per molt que haguem "progressat". Personalment crec molt poc en les casualitats i, molt menys, quan les elits de tot vessant tenen interès en això, precisament, que tot ho sembli.

El major perill per aquestes elits occidentals ve essent des de fa molts d'anys ençà la Xina i, fins ara, ningú ha pogut evitar que esdevingui una de les economies fonamentals per al creixement mundial. Si la Xina no creix per damunt del 6% del PIB, occident s'arrisca a una greu recessió, no importa estudiar ciències polítiques per entendre això i, que evidentment, duria cap a una greu crisi social. Quan en Napoleó va dir allò de que "...Deixeu que la Xina dormi, per que quan es desperti, el món tremolarà..." mai pogué imaginar la veritat tan gran que va afirmar el general cors.  

A la Xina la tenim ben a prop i ha esdevingut una gran amenaça per a occident. Primer fou la guerra dels aranzels. Posteriorment, va arribar la del 5G amb el seu veto a Hawuei i la amenaça als proveïdors americans, com Google, per exemple, de no vendre software a la empresa punta en aquesta tecnologia. I ara, en aquest darrer mes s'ha produït la darrera jugada: el coronavirus. No vull oblidar tampoc que, mediàticament, la epidèmia que pateix el Congo amb el sarampió és igual de letal i no és presenta com a perillosa segons la premsa.

Crec que no s'ha tractat d'una brotada casual o d'una epidèmia concreta, sinó que ha estat un atac molt premeditat contra la Xina en dos fronts concrets: el consum intern i la tecnologia. I aquesta brotada, també casualment, es produeix en les setmanes que en el món xinés es celebra l'Any Nou, és a dir, el major repunt del consum intern del país, un dels moments cabdals per a la economia. La epidèmia es podria haver originat en el mes d'agost o a les acaballes de novembre, emperò no, fou casualment en plenes celebracions del Any Nou. Quines coses!!!

Emperò tornem a Isabel Moll quan explica allò de la pesta i el que feien els pobles de Mallorca per a protegir-se'n. Si ho llegiu bé veureu que tenen una esgarrifosa semblança en com ho fa avui el món sencer per a contenir l'avanç de la epidèmia, com per exemple la quarentena obligatòria per unes 250 persones a Itàlia i la mort de la tercera persona, aquí devora. Persones que podrien haver estat en contacte amb els malalts. També han demanat als residents de tres pobles d'on es sospita que podria haver començat aquesta brotada que no surtin de casa. El primer cas detectat va ser el d'un home de 38 anys que va anar a Urgències al poble de Codogno amb símptomes semblants al d'una simple grip. L'home no va ser sotmès a cap anàlisi específic, ja que no havia anat a la Xina. Emperò les autoritats sanitàries italianes sospiten que podria haver-se contagiat en un sopar amb un amic que havia tornat d'un viatge al país asiàtic. O també de com L'OMS està preocupada pels contagis a l'Iran, on en 48 hores s'han confirmat 18 casos i quatre morts. Una dona que havia viatjat a l'Iran va donar l'altre dia positiu al Líban. A Corea del Sud s'han registrat des del divendres passat fins a 200 casos, amb una secta religiosa com a focus a la ciutat de Daegu, demanant les autoritats als seus ciutadans que no surtin de casa. A Ucraïna un grup de persones van rebre a pedrades i plantant barricades l'autobús que duia 72 ciutadans d'Ucraïna que varen ser evacuats de la ciutat de Wuhan. Els EUA confirmaren divendres que 18 ciutadans nord-americans que foren repatriats des del creuer Diamond Princess, al Japó, han donat positiu per coronavirus, elevant a 34 la xifra de casos del país nord-americà.

Al cap i la fi, així com explica Isabel Moll com es protegien els pobles i com ho fa el món sencer avui, encara que ens separen 200 anys, l'objectiu era no agafar el virus. Emperò quan ja veiem que ja ha arribat a Itàlia sembla que el propi virus vol venir i espargir-se. I si fa 200 anys ja estaven així com avui, tot plegat les coincidències fan por de veres.