Per un bon amant de lectura el fet d'acabar de llegir un llibre no vol dir que se'n oblidi després. De fet, crec que només comença a capficar-s'hi encara més. Això mateix és el que em va passar a mi tot just quan vaig acabar de llegir el darrer llibre de Sebastiá Alzamora, Reis del món. La novel·la compta la relació de dos margalidans de socarrel, don Joan March Ordines i el doctor Joan Mascaró Fornés. Dos personatges universals, antagònics i, no per això, que no es tinguessin un profund respecte l'un cap a l' altre. El primer és molt més conegut entre els gabellins..., la seva dona era de Capdepera, la Torre Cega i la pròpia Banca March. I el segon, crec, personalment, que només és conegut escadusserament entre els gabellins. 

Be idò. Just després d'haver tancat la darrera pàgina del llibre vaig anar fins a Santa Margalida a conèixer un poc més al doctor Mascaró, no físicament, ja que fa trenta-i-tres anys que és mort, si no espiritual i intel·lectualment. Vaig anar al Casal Cultural de la Vila (gentilici dels margalidans) i vaig tenir la sort de poder trobar al regidor de Cultura del poble, un tal Miquel Angel, que molt amablement em va regalar quasi tota la seva bibliografía desde el Baghavad Gita passant per Les Llànties de Foc fins els Upanishads. Jo, tinguent arrels margalidanes, vaig quedar corprès quan vaig veure com s'havia transformat La Escola Vella, on hi vaig anar fins a tercer d'E.G.B. Allà on hi havia les aules avui hi ha la Biblioteca Municipal, els Jutjats, l'Auditòri i el Casal Cultural Joan Mascaró amb una placa daurada i una màxima seva gravada: "...L'home gran s'arrela dins el seu idioma i cultura i poble, i s'enfila dins els valors universals, i fins i tot dins l'infinit..."

Havia escoltat xerrar d'aquest home qualque vegada quan anava a classe, emperò ara me'n adono del seu increïble currículum. D'orígens humils i foravilers ja de ben nin mostrà una dèria pels idiomes. Estudià sànscrit a Sri Lanka i fou mestre d'anglès a l'Universitat de Cambridge..., podria estar tot l'article xerrant de la seva obra.

El llibre dona a entendre que don Joan March no era tan franquista ni tan inhumà com sovint se'l pinta. Era un negociant, això si, i tot el que això implica. Emperò la millor financiació i promoció cap a la cultura mallorquina que pogué fer don Joan March fou retirar d'una guerra, la d'Annual, financiada per ell mateix al doctor Mascaró. Li diu; Qui és el propietari d'aquesta guerra? Au idò veste'n. El va salvar d'una mort segura. Segurament era per que coneixia la seva cultura i intel·ligència i que pogués fer feina per ell i el seu imperi financer, cosa que no va aconseguir mai.

 

Curiosa és, també, la relació que el doctor Mascaró tingué amb Cala Rajada com estiuejant (almanco això és el que es pot deduir d'una carta seva) i amic personal de don Gabriel Alomar. En un llibre que el regidor de cultura em va donar, Correspondència de Joan Mascaró. Volum I l'historiador Gregori Mir recull una correspondència amb don Gabriel Alomar recomanant a Cala Rajada per uns amics seus metges anglesos. Això no surt al llibre, però és curiós el coneixement que tenia de Cala Rajada.

6 de setembre de 1956
Al Sr. En Gabriel Alomar, Cala Rajada.
Ben estimat amic:

   Vaig tenir un vertader plaer de saludar-vos a Cala Agulla el dia, per a mi molt memorable, del 14 d'Agost. Esper que ja no fa tanta de calor a Mallorca. Jo vaig retornar el 21 d'Agost. Ja sabeu que quan vingui el vostre fill a Anglaterra voldria saber la seua adreça, o Escola, i me posaré en relació amb ell; i si puc fer res per ell serà per a mi un plaer de fer-ho.

  I ara un petit favor. Podríeu per retorn de correu donar-me una idea dels noms dels Hotels principals de Cala Rajada? Miss Janet Bottomley, M.D. que fou el Doctor de la meua esposa quan els meus fillets Martin and Mary varen neixer, voldría passar un parell de setmanes a Cala Rajada a començaments d'octubre. Ella va esser a Mallorca per uns dies fa anys. Miss Bottomley és especialista en Ginecologia, i és de les dones doctors primers d'Anglaterra, i el millor doctor de dones de Cambridge. A ella li devem, la meua esposa i jo, tal vegada, els que els nostre ninet i nineta siguin en aquest món. Si vos fóreu a Cala Rajada quan ella vingui, voldria que la coneguèsseu.

    Moltes gràcies. No sé el nom de l'Hotel prop de ca vostra a Son Moll. Podríeu dir-m'ho? I els altres que estiguin bé.

Amb recordances afectuoses,

Vostre amb una abraçada,

Joan Mascaró

 .............................................................

27 de setembre de 1956
Sr. En Gabriel Alomar, Arquitecte,
Ciutat de Mallorca. 

      Benvolgut amic: Sabeu que estic una mica preocupat del vostre silenci? Us vaig escriure fa un mes a Cala Rajada, i fins i tot vaig posar un sobre franquejat dins el meu per facilitar-vos la resposta al que vos demanava. Com pot esser que no hàgiu rebut la carta? Estau malalt, o sou fora Mallorca? Sigui, la que sigui la causa teniu, és clar, la meva simpatia; però no puc deixar d'expressar ma sorpresa.

      Sempre afectuosament vostre,

Joan Mascaró

..............................................................................
  

Palma de Mallorca, 11 de setembre de 1956 
Benvolgut amic Mascaró:

         Reb ara mateix amb gran consternació les vostres dues cartes, la primera amb un retràs de més d'un mes! He arribat de Barcelona i la segona, està justificat que hagi arribat tard. Quant a la primera, supòs que deu esser un transpaperament a casa nostra de Palma, mentre estava tota la família de vacances a Cala Rajada i la correspondència en mans d'un porter analfabet. Rebeu les meves excuses més sinceres. Esper que aquesta carta, que tinc por ja arribi massa tard, la tindreu demà mateix, tan aviat com tindríeu un telegrama.

        L'Hotel millor de Cala Rajada, és l'HOTEL SON MOLL i gairebé de la mateixa categoria l'HOTEL EL CASTILLO. En el primer, és segur que trobaran habitacions, ara, sense reserva prèvia. En el segon crec que no. A més els propietaris i directors del Son Moll, són mallorquins i més simpàtics que els del Castillo, que són californians.

      Si hi ha temps, digueu an els vostres amics que quan siguin a Palma ens vinguin a veure (adreça: calle San Alonso, 54).

      Vàrem anar a Londres, amb la meva esposa i la nena, uns poc dies, del 17 al 22 de setembre. Els mateixos dies que la vostra carta devia arribar a les vostres (sic) mans! La llàstima és que no se'ns hagués ocorregut cridar-vos per telefon, ja que arribar fins a Cambridge ens hagués estat vertaderament impossible. Després, vàrem estar uns dies a Paris i jo, uns pocs a Cala Rajada i després a París.

      Tenim la nena (de 15 anys) a Surrey (molt a prop de Londres, a 20 minuts de Trafalgar Square) a un col·legi anomenat MARYMOUNT INTERNATIONAL SCHOOL (George Road, Kingston Hill). Vull que us conegui i que vagi a Cambridge. Però de moment, encara no s'ha aclimatada i parla molt poc anglès. Serà millor després de Nadal. Ja us avisaré oportunament i a ella també perquè us poseu d'acord.

      Una vegada més us dic que estic consternat per lo que ha passat, que encara no puc comprendre, perquè la carta porta l'adreça de Cala Rajada i en aquella data, nosaltres érem allà. ¿Per què la carta va venir a Ciutat?

           Esperant que una altra vegada que em demaneu un favor no el compliré tan malament, vos saluda amb tot l'afecte el vostre amic

Gabriel Alomar