"Tenim emocions del paleolític, institucions medievals i tecnologia pròpia d'un Deu. I això és terriblement perillós". Eduard Osborne 



Des de fa molts de temps ençà sóc un gran afeccionat al gènere de por o de suspens. M'agraden aquestes pel·lícules i llibres perquè permeten explorar el més desconegut, fosc i misteriós de la existència humana. On són els ambients misteriosos de Edgar Allan Poe o de Bram Stoker? I és per això mateix que em fa molta de lláàstima que el gènere de por o suspens estigui en crisi, i podria dir-se que inclús condemnat a desaparèixer: Perquè, seguem sincers, que pot causar avui en dia por i intriga a la població?

Pel dia de Tots Sants, el dia de Halloween, facem un exercici d'imaginació. Els qui teniu una certa edat, el podreu realitzar sense cap problema, només s'haurà de fer un petit esforç de memòria.

Tornem 37 o 38 anys enrere, a principis dels anys 80, més o manco. Si. En aquells temps en que la majoria de telèfons encara tenien una roda per a marcar els nombres. La bona música s'escoltava en discos de vinil i que havies de mantenir gelosament per a que no es ratxessin o en cassettes que es podien rebobinar amb un bolígraf.

Eren uns temps en el que per veure la cara a un amic havies d'anar casa seva i en els que per pujar els vidres de les finestres dels cotxes havies d'emprar un mànec. Temps en els quals les pel·lícules d'estrena s'havien d'anar a veure al cinema per obligació i en els quals només hi havia dos o tres canals de TV, que en moltes cases encara es veien en blanc i negre.

Temps en els quals el vídeo-joc més avançat consistia en dues barres blanques verticals i un punt que es desplaçava d'un costat al altra de la pantalla. Temps en els quals tenir un rellotge digital amb calculadora et feia sentir com si fossis un astronauta que duia un aparell atòmic al braç.

Una època en la qual la paraula "computadora" sonava a aparells rudimentaris com l'Spectrum o el Commodore 64, en els quals escriure un simple text es convertia en una inacabable repte.

Si has arribat a viure tot això, encara que podria ser que molts de vosaltres no sapigueu que és exactament un cassette o un walkman, segurament no ho heu oblidat.

 

Idò bé, visualitza que tornes a ser en aquella dècada. I ara imagina que se t'acosta qualcú que, amb aspecte d'astorament extrem, afirma que ve del any 2019 i que ha viatjat en el temps per advertir del futur al·lucinant que li espera al món. Qualcú que et conta tot un enfilall de beneitures increïbles.
Per exemple, afirma que en poques dècades tots els ciutadans estaran connectats a una immensa xarxa de computadores que controlaran tots els aspectes de les seves vides sense que ells se'n adonin, ni ho puguin evitar. Et diu que els ventres d'aquests cervells cibernètics estotjaran les dades i mecanismes dels quals dependran el funcionament de pràcticament totes les coses del món i que sense estar connectat a aquestes màquines, gairebé podràs viure en societat.

 

T'imagines que qualcú t'hagués dit tot això quan el més semblant a una computadora que tu hagis vist, era un artefacte que llegia maldestrament quatre miserables dades d'una cinta de cassette? Segurament hauries pensat:

Emperò aquest paranoic no s'atura aquí i continua amb el seu discurs esquizofrènic. Et diu que les computadores substituiran el propi ésser humà a l'hora de guanyar doblers, prenent decisions per elles mateixes. Que tots aquests brokers triomfadors, encorbatats i engominats que omplen la borsa de Wall Street seran irrellevants i que les computadores compraran i vendran milions d'accions en només fraccions de segon, sense que cap d'ells pugui ni tan sols remugar. 

"Deixar que siguin les màquines les qui facin els negocis? Amb lo que els hi agrada jugar a comprar i a vendre a aquesta gent? ¡¡ Ala vinga!!" -Hauries pensat- "A més, qui ha posat allà aquestes màquines per a que acabin fent les seves feines?" "Idò ells mateixos"- et respon aquest cap de fava.

I aquí és quan ja te'n hauries rigut a la seva cara: "Ja, ja ja... Però home, com pots afirmar totes aquestes beneitures?"

Així i tot el discurs apocalíptic d'aquest cap de fava que assegura conèixer el futur, pareix no acabar mai.

Afirma que en un parell de dècades totes les cridades telefòniques del món seran escoltades, gravades i analitzades instantàniament per aquests cervells computeritzats, fins al punt de que seran capaços d'interpretar tot el que es digui per telèfon, en tots els idiomes i sense la supervisió directa de cap ésser humà, amb l'objectiu de vigilar a tots i cada un dels habitants del planeta. T'imagines la cara que hauries posat? Segurament hauies pensat:

Emperò les convulsions futuristes d'aquest boig continuen...

Tremolant t'adverteix que d'aquí trenta anys no podràs caminar per la ciutat ni deu metres, sense passar per davall l'ull escrutador d'una càmera de vigilància connectada a qualque d'aquestes computadores. Et diu alarmat que en ciutats com Londres hi haurà mig milió de càmeres vigilant el centre de la ciutat, controlant els moviments de tots els ciutadans. I si t'haguéssin dit això, la resposta hauria estat automàtica:

Emperò aquest individu en estat de xoc continua amb els seus deliris.

Ara et diu que aquestes càmeres, amb només veure't passar, seran capaces de reconèixer la teva cara, saber qui ets, com et dius i on vius, sense la intervenció de cap persona. I que a més analitzaran  les teves expressions facials, els teus moviments i la teva temperatura corporal, de manera que si tens una actitud sospitosa, la policia podrà retenir-te i interrogar-te sense que hagis fet res.

 

Davant aquestes afirmacions absurdes, la teva resposta hauria estat visceral:

Llavors, és quan aquest cap de fava, amb els ulls fora de les òrbites, et xerra de robots assassins. Avions-robot que són enviats sense pilot al altra banda del planeta a bombardejar poblets on viu gent pobre. Robots aeris  capaços d'escrutar el terreny amb els seus infra-rojos, cercar un vehicle en concret, llegir la seva matrícula i destruir-ho amb un míssil sense que el conductor pugui ni tan sols detectar la seva presència. Et xerra d'eixams d'aquests avions que estan essent fabricats per patrullar sols i triar els seus propis objectius. Et xerra de minúsculs insectes robots que vigilen amb càmeres i que són capaços de picar-te i injectar-te un verí mortal. Et diu que els millors enginyers i científics del món treballen en el desenvolupament de totes aquestes tecnologies  centrades en la destrucció i en el control massiu de la població i llavors és quan ja li cauen les llàgrimes i tu creus, definitivament, que està totalment tronat... 

"Idò no"- Et diu aquest perillós desequilibrat- "La ciència i els governs estan dedicant els seus majors esforços a tot això que t'he dit: robots assassins, computadores que ho controlen tot, vigilància massiva , armes de microones..., el càncer continua expandit-se així com vol, a la Lluna no hi hem tornat anar físicament i a Mart només hi enviam cotxets que ens envien fotos precàries i confuses. A mesura que anam curant malalties, apareixen mals nous..., no només no hem erradicat els bacteris més xerecs, sinó que de cada vegada són més fortes. Ningú ha acabat amb la malària, que segueix matant a 2 milions de pobres a l'any. I a despit de totes les lluites socials, en el món els rics són cada vegada més rics i els pobres són cada vegada més pobres. Emperò tranquil, a l'any 2019 diuen que prest legalitzaran el consum de cannabis per a que ens tranquil·litzem tots. Aquest és el futur que t'espera."

Sigués sincer a tu mateix. T'imagines que qualcú t'hagués dit tot això fa 38 anys? L'hi hauries dit de tot. Li hauries dit que veu massa pel·lícules i que és un trastornat que creu en delirants teories de la conspiració...

 

Bé, idò ara facem la segona part d'aquest exercici: torna al 2019 i imagina que ve qualcú del futur i et xerra de com serà el món d'aquí a 10 o 15 anys. 

 

Ja et tremolen les cames?


Miquel Estelrich