"És, com tancar el cercle... Descobrir família i cosins i recercar en ells records de la meva mare, va ser preciós. Va ser un acte entranyable i molt emotiu, Cala Rajada va ser preciosa als meus ulls....Beneït el moment en què vaig prendre la decisió de venir. A Mallorca sempre l'he trobada maca amb els ulls que miren; a partir d’ara la trobaré maca amb els ulls del cor".
Georgina Mallafrè Garau, neta de Jaume Garau i besneta de la padrina Bet.
El seu nom em transporta immediatament al somriure de la meva mare explicant els seus records d’avis, cuina, amics, estiu, olor de mar i llagostes.
Quan es reunien les tres germanes, acabaven xerrant sempre en mallorquí, quan els records han estat bons un hi té certa tendència i facilitat a transportar- s’hi a través del temps i reviure allò que ens ha donat felicitat.
Elisabeth Garau
La meva mare, Beth de nom, com l'àvia de Mallorca, era la segona de 5 germans, fills de Jaume Garau Alzina, el fill petit de la padrina Beth de Cas Bombu.
.
Jaume Garau
Jaume Garau va néixer el 13 de juny de 1906 a Cala Rajada, poc sé de la seva infantesa, va anar a Barcelona a estudiar la carrera naval, el seu tiet Ferragut tenia negocis a Tarragona i un bon dia el va anar a visita i, anant a veure a les seves cosines al col·legi de la Presentació de Tarragona, va veure una noia que el va enamorar.
Dos anys més tard, ja es va establir a Tarragona amb el negoci que el tiet va deixar a les seves mans, la Renault, i va fundar la seva pròpia família devers 1930. Casat amb Josefina Martí, van tenir 5 fills: Nicolau -1931-, Elisabeth -1933-2017+-, Josefina -1936-, Núria -1945- i Bernabé Jaume -1947-.
Jaume, Josefina i Elisabeth
Va ser un home de paraula, honrat, treballador, d'èxit amb els negocis, seriós i enamorat de la seva família. Va escriure una carta als pares, a Mallorca, cada setmana de la seva vida i a l'estiu enviaven els fills perquè mantinguessin el contacte amb els avis. Malauradament, va morir massa aviat, als 52 anys, el 15 d’agost de 1959, d’accident de cotxe, i va deixar darrere seu una família molt trista.
Nicolau, Josefina i Elisabeth Garau Martí, tres germans.
Mallorca, Cala Rajada, l'Agulla el port són, quan ets petit i escoltes als grans parlar, motiu de moltes converses, de les tietes Margarida i Catalina, de l'humor que tenien, de com feien les coses, del sabor de la sobrassada, del que costava arribar des de Tarragona a Cala Rajada, cotxe, avió, deien que la dona de neteja de l'aeroport de Barcelona sempre els reconeixia, dels Laccaos i de les primeres ensaïmades que menjaven al Cristal de Palma, del viatge en autobús fins a Cala Rajada que durava hores..., tot provocava un bonic somriure a la mamà.
Elisabeth Garau, a Can March
Ella explicava que primer s’enyorava dels pares, però quan va veure que tenien amics que entraven , sortien, miraven amb admiració els estiuejants de postín, i una vegada l'Errol Flynn i una altre va venir en Rainiero..., històries i més històries que jo escoltava encisada. I com anaven a veure el cinema a can March, arrossegant la cadira, i jo m’ho imaginava tot.
Elisabeth Garau
Per això és que, quan per casualitats de la vida i a més a través del Davide, nuvi de la meva filla Elisabeth, que és italià, m’assabento del vostre preciós esdeveniment, amb llibre i amb les famoses receptes escrites, “la de la llagosta a la Bomba inclosa”..., que la mare tenia apuntada amb codi secret perquè ningú la desxifrés..., vaig pensar hi vaig!. És una ocasió única de retrobar-me amb una part del meu llinatge, que a través de qui més estimo, la meva mare Elisabeth i la meva filla Betty, ha vingut.
D'esquerra a dreta: Georgina, Elisabeth Garau i Elisabeth Pallarès, rebesneta de padrina Bet
És, com tancar el cercle.
Joana Colom ha tingut un paper primordial en tota aquesta història, ella ens va comunicar aquest esdeveniment i sempre li estaré agraïda per això, ella em va presentar en Toni i en Tomeu Garau, i ells em van presentar en Poncio i en Colau. Descobrir família i cosins i recercar amb ells els records de la meva mare va ser preciós. Amb na Marga vam estar xerrant el dia següent i vam estar molt a gust, vam descobrir que quasi som bessones, ens portem dos dies i serem conscients daixò a partir d’ara per a felicitar-nos.
Va ser un acte entranyable i molt emotiu, Cala Rajada va ser preciosa als meus ulls, Joana em va portar al Far, a l´Agulla, a es Carregador, i la seva filla Antònia al port. Vaig veure amb els ulls d’ara tants d'emplaçaments que havia vist amb la meva imaginació...
Beneït el moment en què vaig prendre la decisió de anar-hi, a Mallorca sempre l'he trobada maca amb els ulls que miren; a partir d’ara la trobaré maca amb els ulls del cor.
Moltes gràcies.
Georgina Mallafrè Garau
Barcelona, 25 d'octubre de 2019
