El 19 de setembre es la festa de sant Gener, el Gennaro de Nàpols ciutat de la qual es patró. Nomia Prócolo de la família patrícia romana consagrada al déu Janus. El déu de les dues cares, que dona nom al primer mes del calendari i que protegia les llars i les entrades de les cases. Martiritzat  durant la darrera de les grans persecucions que promogué l’Emperador Dioclesià el 305. Els captors el tiraren dins un forn i en sortí sense que ni les cordes que subjectaven la seva roba en patissin les conseqüències. Així es veu al quadre de Ribera que el 1647 va pintar per a la catedral de Nàpols (1). El mateix Ribera, el 1636, va fer una versió de sant Gener pel convent de les “Agustinas Recoletas de Salamanca“ que li encarregà Manuel de Azevedo, aleshores virrei espanyol a Nàpols i que era comte de Monterrey, retornat a Madrid dos anys més tard serà enterrat al convent salmantí a la seva mort el 1653 (2). Pel mateix convent Ribera va fer un sant Agustí i una Inmaculada. Al quadre es veu a la part inferior dreta el Vesuvi en erupció.

 

 

Fou llançat a les feres de l’amfiteatre i aquestes en contes d’atacar-lo s’ajagueren als seus peus com veim a la versió que Artemisia Gestileschi feu el 1636 per a la catedral de Pozzuoli (3). Finalment serà decapitat com es veu a la versió de Neri di Bicci (4). Invocat contra les erupcions del Vesuvi com la de 16 de desembre de 1631 (5), hi ha versions dels fets de 1767, 1872 o 1906. També el trobarem com a protector contra la pesta com es la versió que en fa Luca Giordano el 1695 (6). De la liquació de la seva sang ho posarem en boca d’altre: “ la revista científica Nature publicà el 10 d’octubre de 1991 un article que explicava el fenomen de la liquació de la sang. El professor de química orgànica de la Universitat de Pavia, Luigi Garlaschelli, va reproduir el miracle amb una barreja de calç, clorur de ferro hidratat i aigua salada”.

Finalment  veim la versió que fa Andrea Vaccaro, el 1635, de la glorificació del sant i que es troba al Museo del Prado (7)