Ningú no ha explicat per què aquest estiu no ens ha visitat la terrible i dissuasiva plaga de grumers. Com a mínim no ho han explicat els mitjans de comunicació anostrats, tan amants de repicar els galindons sobre els aspectes funestos que cauen dins els àmbits de les Conselleries de Medi Ambient i de Turisme – curiosament en mans del mateix soci de govern, Més- . Potser perquè, en una carambolesca conclusió, hauria pogut ser mèrit d'aquestes conselleries que tan urticària plaga hagués fet marrada a les costes de les illes i turistes i autòctons s'han pogut immergir en la mediterrània sense sorpreses dèrmiques.  

Haurien bastat quatre titulars ben disposats perquè la gent se n'entràs amb precaució extrema dins l'aigua i el mínim contacte amb una alga o un plàstic fos percebut com una furibunda picada de la medusa infecta.

Encara que la gent, diuen, no llegeix la premsa, jo no n'estaria tan segur. Potser sí que no en llegeixen la lletra menuda però, pens, humilment, que encara avui la premsa – sigui en el format que sigui- contribueix a generar un estat d'opinió. La gent amplifica allò que diuen els mitjans a través de les xarxes d'una manera exponencial mai no vista. Abans, el  jo ja t'ho deia o el veus com tenc raó de les tertúlies del cafè es fonamentava amb una lectura més o menys interessada de la premsa escrita. Ara, els mateixos conceptes de tenir raó o d'autocomplaença es fa compartint o likejant una notícia a la xarxa.  I també pens que la capacitat de ser mínimament crítics – o deixar de ser viscerals- no ha augmentat, si més no no ho ha fet en la proporció que han augmentat els angles possibles des d'on ens arriben els ímputs. (perdonau-me la filigrana pseudo pretensiosa). Moltes vegades ha de ser topar-se amb la realitat la que fa modificar els clixés que els ímputs – i la bona o mala voluntat  dels informats- han prefabricat. O han prejudiciat.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: