L'altre diassa – que és una forma nostrada de dir l'altre dia de pagès-, però no fa gaire, els noticiaris de tot pelatge ens miraven de sorprendre amb una notícia curiosa i quasi inversemblant. Una parella de Britànics no va poder pus i va fer l'acte sexual en ple vol. La notícia a més de morbosa tenia l'afegitó golós que la parella no es va tallar ni un pèl – no sabem si se n'engrunà cap amb la cremallera dels pantalons, operació obligada per a consumar el xisclet- i el va executar en ple vol i davant les mirades curioses, atònites, carregades d'enveja, de moral pseudo, de la resta del passatge. Res de cercar un lloc discret: el bany, el passadís, la part del darrere de l'avió ocupat per les hostesses, no, ho varen fer en el seient, en el migrat espai que s'enclou entre un seient, el seu ocupant i el seient de davant. I no eren aquells una mica més amples que hi ha davant les finestres de sortida d'emergència.

Tothom que hagi viatjat amb Rynair i hagi fet l'amor, no necessàriament les dues condicions s'han de donar afirmativament en un sol esclafit per treure'n conclusions oportunes, sabrà de com és de difícil fer-ho venir bé i fer-ho bé tot d'un cop. Sí difícil, com ens repiulà la cançó dels Inhumanos, era fer-ho en un simca 1000, hem de suposar que en la intimitat d'un arrecer, com de difícil no ha de resultar  fer-ho entre dos seients de Ryanair.? Jo, que som assidu usuari d'aquesta companyia me les veig en feines si m'hi he de menjar un entrepà. No em vull imaginar com m'aniria, si es besàs el cel i la terra, l'altra proesa. Però anaven embravits els joves – i un poc beguts, tot s'ha de dir, no prou perquè alguna cosa se'ls desinhibís del tot- perquè, segons conten les cròniques, el mascle va fer una crida pública per si algú li volia deixar un preservatiu. Sí, de la mateixa manera, fins i tot amb no tanta ostentació, com els meus alumnes demanen en ple vol d'un examen un mocador de paper. Com dirien a Sueca, el paio devia ser tot un figura. Perquè ja em diran: la berganta al damunt, l'eina en inflació desbordada, l'espai reduït i, a sobre, encastar-se el profilàctic a la primera. Amb la càrrega afegida de curiosos que ho enregistraven amb el mòbil, s'aixecaven de la cadira per observar-los, feien lulea i la veïna del costat que demanava a crits i per favor que la canviassin de lloc. Si el preservatiu se'ls hagués trencat i haguessin engendrat potser la figura – si ens atenem a les circumstàncies externes- que n'hauria nascut hauria emulat el nostre Jaume I. Vegeu-ne el seu engendrament miraculós a la Crònica de Muntaner, ara no us el puc contar... és divertit, felliniesc i tot. Un tast: “mentre el rei i la reina eren en llur deport...”

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: