– Estava jo, a la “mili”, d’ajudant de dos sergents –conta en Joan–. Un dia em trobava a la porta dels seus allotjaments i, de sobte, vingué tot un grup de soldats veterans, eren pocs, i em digueren que els deixàs entrar perquè volien fer la “petaca” al sergent de guàrdia. “Mare meva, la que em jug!” Entraren, malgrat oposar-m'hi, pardal de mi. I feren, sí, la “petaca” al llit del suboficial, vaja si li varen fer, ja ho crec! Un servidor era l’encarregat de fer-li el llit. Arribada l’hora, tothom a jeure. El pavelló restà en silenci. Devien ser les 2 de la matinada quan, de sobte, sentírem una veu molt forta, cridant: ”Qui p… ha estat el graciós que ha fet això al meu llit?”. Pel meu segon cognom, ja que tenia aquesta costum el sergent per fer-m’hi anar, ja que el primer té semblances de nom i ell pensava que era així, em va reprendre, mentre els altres companys, regirats i, al mateix temps, fent la mitja rialla, es despertaven. Em vaig posar “firmes”, amb aquell pijama i sense gorra, però molt ”firmes!” ”Ja sé que em diràs que no en saps res, d’aquesta malifeta, però tu vares haver d’obrir la porta del barracó perquè entrassin els qui ho han fet. Venga!, arregla'm el llit i demà ja parlarem de quants de dies passaràs a la “preve” (prevenció: una mena de “calabós light”).”

La 8ª Companyia del CIR 14

– Mai he entès la sort que vàrem córrer, primer al campament General Asensio CIR 14, a Son Suredeta, i mesos més tard al quarter de destinació d’Enginyers i Sapadors de les avingudes de Ciutat, on voluntàriament un va anar a parar per por d’haver de partir cap a Àfrica, per la quinta, ja que, en els darrers sorteigs de soldats, al meu cognom li havia tocat sempre a Àfrica. Mentre complia el servei militar voluntari, vaig fer l’edat reglamentària per ser sortejat. Quan sortiren el resultats, la Caixa de Reclutes també estava a les avingudes, a escassos metres del quarter d’Enginyers. I mira que m’ho predicaren, a casa! ”Tendràs sort, ja ho veuràs! Vés per la quinta i així no perdràs l’ocupació que tens ara, a Telègrafs et guardaran la plaça”. I a mi, caparrut, m’era igual, no volia anar a Àfrica. Bé, idò, quan sortiren els resultats del sorteig, quina sorpresa!, havia sortit destinat a Palma… “Tierra trágame!” Però ja estava fet, “la suerte estaba echada”, i així m’ha anat.

1965 - Companys d'instrucció a Son Suredeta

1965 - Companys de mili al quarter d'Enginyers,                       Jurament de bandera
amb la germana d'un d'ells

– Idò podeu ben creure, estimats lectors que em suportau, que al CIR vaig ser arrestat a quedar un cap de setmana campament, sense poder-me’n anar al poble, per haver, erròniament, agafat un “mosquetó” per fer tir, que no era el que tenia assignat. Em va pegar el pet, la por, era a l’estiu, Cala Rajada bullia de nit i un tenia els seus plans. Entre els oficials del CIR n’hi havia dos que eren de Capdepera. Amb un d’ells, amb la seva Lambretta, de vegades, pujàvem de Palma a Capdepera, al migdia del cap de setmana. No li vaig dir al tinent que estava arrestat i vaig fer el camí, una volta més, amb ell. Però…, com que havia de presentar-me al cos de guàrdia el dissabte horabaixa i el diumenge al matí, vaig encarregar a un company de batalló, amic meu, català, el qual deien que s'assemblava un poc a mi de fesomia, que em substituís a les dues presentacions al cos de guàrdia. Aixì ho va fer l’amic, sense cap entrebanc, tot va sortir brodat. Ara, això sí, entre la nirviada, la por i, sobre tot, pel “bromur” acumulat (els “entesos” ho entendran molt bé, això del “bromur”), vaig passar un cap de setmana més negre que la fosca. Però bé està el que bé acaba, veritat?

De guàrdia a la garita
                                       

– Al quarter, també, a un grup ja de veterans entre els que em trobava, ens feren ingressar uns dies a la prevenció, i saps que ho érem d’esburbats! Podíem anar a l’oficina de reclutament (la meva destinació al quarter) de dia, però els vespres havíem d’anar a dormir al cos de guàrdia. Era el pont del 12 d’octubre, record que a casa vingueren a veure'm i a més vaig tenir guàrdia, un dia, a la “garita”. Per cert, una parella d’enamorats gabellina passejava prop del quarter i va voler passar entre l’edifici del quarter i la garita. Com que jo els vaig conèixer i ells no a mi, amb el Cetme els vaig impedir el pas, a Elionor i Jeroni, i s’endugueren un ensurt! Desprès tot foren rialles… Tornant al relat, només diré que malgrat l’arrest, el vespre –per celebrar l’acomiadament de companys estudiants de carrera universitària que tenien grau més alt que nosaltres, anomenat “de complement–, m’enviaren a un bar del carrer a cercar begudes refrescants i cava, i ho vaig fer, sense la gorra, exposant-me que la inspecció nocturna de la policia militar m’aplegàs (m’hagués caigut el pel!) I tot va anar bé, ho celebràrem i aquí pau i desprès glòria!

Corria l’any 1965 i aquestes són anècdotes per parlar també de la “mili” en la recopilació de recordances que, de ben segur, tornaríem repetir….

B.Melis “Meyme”