Bon dia! Al “llibretxo” que confeccion a mesura que es publiquen a Cap Vermell aquestes “Badades” meves, hi vaig incorporant les més (per a mi) destacades de quantes vaig escrivint. Esper i confii que qui em llegeixi compartesqui amb mi tot el rastre que aquí vaig deixant. Gràcies!

Paola Dominguín ha dit: ”Està clar que homes i dones ens necessitam i ens sentim atrets. El problema sorgeix quan tractam d’envair o controlar l’espai de l’altre. Però a l’únic lloc on hi ha diferències reals i notòries és al llit. El cervell de l’home és com un armari amb caixonets que va obrint, segons que ho necessita, el que hi ha dedins, i el nostre és com una autopista en constant moviment, elèctrica i variable. La teva parella és el teu company de viatge i còmplice. Jo defens les meves rues facials – això sí, hidratades – i crec que aquesta invisibilitat de la qual tant parlen ells, a partir de certa edat, suposa un enorme alliberament si s’assumeix com a tal. Et pertorba, però en realitat ets invisible fins que vols deixar de ser-ho”.

Carmen Pérez Novo assegura que “una quarta part de les separacions de parella es produeix al finalitzar el període estival. Al llarg de les vacances es pot gaudir de l’oportunitat per poder reforçar la relació. Per això, en aquells casos en què el matrimoni trontolla, per favor, no ho posin més difícil, no es compliquin la vida, estiguin a casa, apuntin-se a algun curset, a classes de ball..., per separat, clar! Poden evitar-se molt mal estar. El 52% dels matrimonis no arriba als 10 anys de vida i molts dels que hi arriben ho fan amb serioses dificultats, diuen les enquestes. Per tant, que no manqui el sentit de l’humor, perquè és precís molt d’humor, deixant fluir la ment i a veure el que passa!”.

No accelerar-se; recordin que fer les coses més aviat no ens fa més eficaços; organitzant de forma racional les tasques diàries, reservant un temps per a aquelles pràctiques que ens alegren la vida, pensant en positiu, eliminant els “hauria” per “he de fer”, dormint el temps necessari, substituint els fàrmacs i relaxants per exercicis físics i de respiració i/o relaxació, amb infusions de “valeriana”. Aquesta és la medicació que ens donaren a mi i a uns amics, per a vèncer l’ansietat, companya de viatge molt freqüent a l’actualitat.

Carles Garrido assegura que els electrodomèstics s’han apoderat de la nostra vida. No sabem sumar, sense calculadora; netejar sense màquina o rentadora; eixugar sense assecadora; escurar els plats sense rentavaixelles, canviar el canal de la televisió sense comandament a distància, etc. Un s’avorreix enumerant-los! Les rentadores amb els seus “pip-pip-pip” semblen melodies polifòniques que ressonen en tota la bugaderia, hi ha moments en què sembla un assaig de l’orquestra simfònica amb la mescladissa de tants d’enrenous domèstics. De vegades, sí, la presumpta comoditat acaba per convertir-se en un esclavatge.

Reflexionem, germanes i germans!

Sabíeu que ja ens podeu trobat a Google, a l’Internet? Idò sí.

Fins el mes qui vé, el darrer de l’any!!.

Maria Juan