Així ens ho contaren…
i talment, us ho contam (SILEM)

Aquesta, la següent transcripció, resta reflectida a les fulles del nostre historial de berenars, convivència i discussió de la casa pairal de na Bagassa, en aquest assolellat i agradable cap de setmana que ens ha permès atracar-nos, fer una escapadeta, a peu, fins a la propera platja de sa Mesquida, que des d'aquí es divisa boirosa, malgrat el reconfortant foc de la xemeneia tan ben adesada per l’oncle Miquel. Vet aquí el que digueren els tertulians que en aquesta ocasió vingueren a la reunió (convidats pels amfitrions, clar!):

MANCA DE RESPECTE CAP AL VIANANT.- Els ajuntaments ja deuen haver donat per perduda la lluita contra les bicicletes que circulen per damunt les voravies. Ara, però, les autoritats també es preparen per a una altra derrota, perquè no són ja únicament les bicicletes les que s’han fet les madones de les voravies, sinó que els han sortit unes importants competidores: les motos. Ja no hi ha moment en què el vianant no sentí darrere seu el so del motor d’una moto que ha pujat a una voravia o que es disposa a baixar-ne, o inclús que hi circula amb la intenció d’estalviar-se un contramà que el faria donar una volta molt més grossa si es limitàs a circular per on correspon fer-ho, és a dir, per la calçada. A poc a poc, les motos van guanyant espai en places i carrers, perquè, així mateix, els travessen amb total llibertat i de forma descarada, de vegades enmig de nins i nines que allí juguen o enfront dels ancians que en altres hores conegueren places i parcs que únicament s’utilitzaven perquè en fruïssin els passejants, i no per a la circulació. De vegades contemplam com, utilitzant el mateix carril-bici, els motoristes fan una amarrada a cotxes que circulen frontalment. I ho fan a gran velocitat i enmig de la nit obscura, obligant a frenar als ciclistes, sense tenir cura dels automobilistes Amb total impunitat! I a això s'hi han d'afegir els renous de les motos. També part integrant de la llista de derrotes comunals consistorials. (Enric Alzugaray, convidat al turó).

L’ENGRANATGE INVISIBLE.- Sí, avui en dia, la bona gent, anònima i silenciosa, no interessa a ningú ni és glamurosa. Està engolida per un món cobdiciós, competitiu, consumista, deshumanitzat, frívol i manipulat per tota classe de mitjans, realitat virtual inclosa. Bicicletes, dius? Motos? Raymond Calbo Laffitte diu, però, que aquesta bona gentés la que, amb el seu treball quotidià, rutinari i sacrificat, articula l’engranatge invisible i indispensable per al correcte funcionament d’una societat desenvolupada. Es la que, conscient dels seus deures (si vols rebre, primer has de donar) paga rigorosament el que li pertoca, la que respecta les regles de convivència, la que no té mal de formigó i no s’excedeix amb construccions fora d’ordenació i normes, la que no maltracta la natura perquè és conscient de la seva fragilitat, la que pensa que l’aposta pel turisme desaforat de masses ha estat un error, la que critica la privatització d’espais comuns en benefici d’uns quants, la que malgrat les dificultats i l’absència de guanys substanciosos i immediats ha conservat petits negocis, o un fora vila cohesiu d’un barri, d’un llogaret, d’un poble o d’una ciutat, la que estima la seva cultura i la seva llengua sense complexos. Així s’expressa i, combreg amb ell, Raimundo Calbo. I per a tota aquesta gent, afortunadament nombrosa, sense medalles, premis ni premsa, però assenyada i solidària van dedicades aquestes senzilles reflexions de Raimundo. (Xim Monjo, que vol fer-se habitual a les trobades del turó).

INCIVISME.- I jo em deman si des de les altes instàncies de la nació es deuen tenir en compte, realment – i que no sigui només per a l’hora d’anar a depositar la papereta del vot –, punts de vista com el que acaba d’assenyalar en Xim. Són constants les incoherències de l’administració, no hi ha dubte!. És de suposar que vivim en alerta, nivell 4 antiterrorista, ens escanegen a l’aeroport des de l’equipatge fins a les sabates, però a la nostra comunitat estan entrant i sortint de l'ordre de 180.000 persones setmanalment sense que ningú controli qui són ni d’on venen, entre les quals nombroses “troupes” incíviques, molestes i renoueres pertorben la nostra tranquil·litat i descans, als quals tot ciutadà – que va a votar i paga els seus impostos, senyors governants! – té dret dins la seva casa, malgrat no es persegueixin els “vivales” llogaters il·legals, desatenent les denúncies justificades de les comunitats de veïnats que estan sofrint les conseqüències d’aquestes turbes que s’allotgen, tal volta, i si no d’altres, a algun dels 45.000 habitatges calculats per l’administració, no declarats i, per tant, il·legals. (Pep Moll, fedatari oficial del turó).

PENYA-SEGATS.- Un servidor va llegir, el passat mes d’agost, un curiós titular: “Llançaments humans als penya-segats”. Al principi jo no estava segur de si es tractava d’algú que es dedicava a llançar bocins de persona des d’un penya-segat, o quelcom similar, però no era així. L’article parlava que hi havia joves que es llançaven a l’aigua des de grans altures, i es considerava que això hauria de ser motiu de sanció. No sé si qui signava l’article ha estat mai jove o no, però us puc assegurar que el tema de tirar-se a l’aigua des de grans altures no és nou. Ho he vist fer sempre, i és clar que hi ha un risc, però si el motiu de sanció és aquest, podem començar a sancionar el motociclisme, l’escalada, l’espeleologia, l’automobilisme, el submarinisme, i un llarg etcètera. Però el que m’ha cridat més l’atenció és quan afirma que “entre el balconing i el psicobloc estan causant fatalitats de diversos ordres, encara hi ha qui arrisca el seu cos en llançaments humans sense ser conscients del perill”. Comparar el “balconing” amb el “psicobloc” és d’una ignorància supina. El primer no és més que una estúpida moda practicada per quatre pobres d’esperit, que freqüentment van fins a les celles d’alcohol i/o drogues, que cada any és responsable de nombrosos accidents. Per contra, el “psicobloc” és una modalitat d’escalada, és a dir, un esport. Barrejar les dues coses de forma intencionada només pot ser resultat d’una incomprensible manca d’informació. I si la justificació és que la pràctica del “psicobloc” pot provocar accidents, jo convid l’autor de l’article a consultar les estadístiques d’accidents i rescats relacionats amb el senderisme. També s’han de multar els senderistes? (Lluís Valcaneres, que fou president de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, el qual va partir del turò “com s’esplet d’un llamp”). Segur que tornarà, però escrit, si que hi resta a l’acta de la berenada, quasi dinar, del proppassat dissabte. Tampoc hi ha per tant!

  

Pep Moll/Xim Monjo/ 2 amics/ SILEM