DOLORS: ”Fa unes setmanes llegírem a Cap Vermell el testimoni que deixà una parella d’enamorats –segons semblava a la fotografia de l'encapçalament-- i, com que la semblança amb un fet que nosaltres dos visquérem era evident, ens va decidir a contar-vos, mitjançant l’adreça electrònica que facilitàveu, la nostra experiència que fregava la iniciativa d’aquell grup de set persones, tot i ser nosaltres només quatre. Tal volta el meu oncle Miquel –cavil·lava jo íntimament– ens deixaria la clastra i qualque habitació de la casa de la finca que té al camí de na Bagassa. Crec que ell va per allà a l’hivern i si fa mal temps, per comprovar com estan les coses. A l’estiu hi passa més estones, allí hi ha un safareig llarg i estret que es nodreix de les canonades d’aigua que la comunitat de regants de la zona té instal·lades des del torrent. A dedins es poden veure peixets de color taronja i serpetó petit que et fan pessigolles pels peus i les cames quan proves de nedar-hi. Fa temps que un picapedrer amic seu, crec que li deien Joan de ca n'Antic o quelcom semblant, va reparar el capell de la casa, folrant-lo de fusta que va instal·lar mestre Mateu de Son Pocapalla, company del meu avi. Sempre vaig pensar que de veres li havien posat un capell a la casa, perquè el sòtil restaurat el varen folrar d’un material semblant a les casetes dels indis americans. Més endavant vaig saber que l’oncle tenia un amic romanès, o sigui de Romania, no de Roma, arquitecte, que va conèixer a sa Mesquida. Fou ell qui li envià aquest material en diferents viatges al llarg de més de dos anys, fins que completà el conjunt, i dos empleats seus, que es traslladaren dues setmanes a Mallorca, li muntaren aquest artifici sobre la fusta de mestre Mateu, que a l'hivern encalenteix l’edifici i a l’estiu dona una fresqueta inimaginable. Ja han passat molts d’anys des que feren la reforma i així i tot encara conserva aquelles qualitats. Cert és que, no fa molt de temps, l’oncle va fer instal·lar, al cap caracull, tres plaques solars que ajuden molt.”

(Aquí teniu la casa del oncle, talment com va quedar desprès de la millora)

MIQUEL: ”Dit i fet, els quatre promotors de l’endemesa tertuliana ja fórem partit i, en dos llongos, ens plantàrem a ca l’ oncle, al carrer de s’Auba. Aplegàrem el parent a l'hortet que té al corral, recollint les poques peres de la magre collita d’aquest any. Ens convidà a tastar les peres, que tenien un aspecte molt sa. Una volta haver plantejat a l'oncle Miquel el projecte que volíem ubicar a na Bagassa, aquest hi va consentir, ja que únicament era cosa d’un dia o dos al mes. A en Miquel li sonava be allò de fer reunions per debatre sobre temes diversos. No de bades l’oncle fou, en la seva joventut, i més tard, un dels dirigents dels republicans del poble, gent culta, avançada, que contínuament lluitava per la llibertat i la sapiència”.

– Conservau l’entorn de la finca amb l’ordre que hi trobareu. Na Dolors serà la responsable del vostre grup davant meu. Vos preg que no vos arrambeu, que no vos apropeu, al petit penya-segat dels darreres del safareig, perquè una esllavissada podria causar desperfectes a la boca de la cova del jaciment talaiòtic que es troba allà baix –els va exhortar l’oncle.

Contents i agraïts i desprès d’haver retut visita de presa de possessió de l'indret, com que ja s’havia fet tard, cadascú va partir cap a casa seva a somiar truites i a fer plans. I començàrem, na Dolors i un servidor, amb els altres dos amics, a convidar gent disposada a “fer dissabte” (que vol dir netejar la casa) i celebrar l’inici de la festa mensual o, tal volta, quinzenal, ja ho veuríem..”

DOLORS: ”Havia de ser el primer dissabte que vengué davant quan ens havíem de reunir, i no va poder ser, i ho deixàrem per al dia següent, el diumenge al matí. Foren cinc, no més, ja que jo encara no havia arribat a na Bagassa. Ells es toparen amb la sorpresa que l’estança estava brillant i endreçada . “Aquest oncle, que ho és de trempat i bona persona, eh? Mirau, inclús ens ha deixat camaiot dins el rebost i és per a nosaltres No veis aquest paper que ho diu?”. I tots brindaren en gasosa la gustosa troballa. Mancava un convidat, més bé una convidada, jo, na Dolors. Havia d’anar a complir amb el deure dominical i com que la més primerenca de les misses de la comarca la celebraven a Sant Salvador, cap allà vaig partir, a missa de vuit. Així podia ser d’hora al berenar de na Bagassa.”

MIQUEL: ”Però na Dolors arribà com a “remoguda”, inquieta, de mal cos, i això que havia anat a combregar amb el pare Miquel, franciscà. I tot d’una contà als amics i amigues el contingut del sermó. Ens digué, la beateta estimada: ”Jo accept provenir d’una de les costelles de n’Adam, com a descendent de la primera dona de la creació, n’Eva, però estic una mica trasbalsada quan sent com l’actual secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el mallorquí Llorenç Ladària, encarregat del Papa quant a donar protagonisme a les dones que freqüentam l’església, en qualitat de diaconesses, ens concedirà aquest privilegi com a “de puntetes”, la qual cosa suposa una humiliació, com si les dones fóssim de segona categoria. Sí, sembla, que podrem administrar algun sagrament, però no el de la confessió. Al finalitzar l’ofici de Sant Salvador he conversat amb alguns “adams” que reien entre ells respecte al contingut de l’homilia i m’he enfadat amb aquella tropeta, ja que donava la impressió de no poder, les dones, dispensar la confessió als feligresos que ho necessitin –es veu que és cosa d’homes, això– perquè es té el convenciment que la dona es xafardera de revista rosa, incapaç de callar i, per tant, de saber guardar el secret de confessió. L’església és cosa d’homes, sí, i per favor, que ens deixi en pau, a les dones. D’Eves fidels n’hi deu haver, segur, i submises, però tot amb molta delicadesa, respecte i dignitat…”, acabà Dolors la seva rèplica. N’hi ha que són com sepulcres blanquejats: a dintre, santedat; a fora, ni se'n recorden. Fariseus!”

Ho deixaren estar, si de cas per un altre trobada, i cap a empassolar-se el camaiot de l'oncle s’ha dit. Quin guster!

I, mentre, fullejaven el diari, repassaven els titulars –com des de fa poc temps acostuma a fer na Maria Funtilla–. N’hi havia a balquena: ”Que si Rajoy assegurava que li encantava somiar en català”, que si “els jardins de Marivent podran ser visitats a partir de 2017“ (es posava èmfasi a la notícia com un dels èxits del Govern Balear, al mateix temps que derruir sa Feixina); un altre que resava: ”El Comitè Olímpic Internacional prohibí a Espanya portar a Rita Barberà als salts de trampolí ja que no tenien garantit poder omplir la piscina desprès de cada salt de la exbatlessa valenciana”; i també aquests altres: ”Els experts creuen que no s’ha d’iniciar cap campanya contra l'epidèmia d'obesitat infantil mentre les titulars d’algunes conselleries del Govern continuïn als seus llocs”.

– ”Sí –accentuà n’Amador, un dels quatre – però, per a mi, les que qualificaria amb un 10 són aquestes dues: ”El P.P. donarà un “Sí” amb observacions a les exigències de “Ciudadanos”. Els observadors creuen que exigiran que la entrada a la presó dels afectats sigui escalonada, per així no quedar-se en quadre dins el partit”. I, ”El pallasso Donald Trump (a la fotografíaadjunta) ha amollat: Si jo no guanyo les eleccions presidencials serà la prova irrefutable que els comicis estan preparats” (L’Associació de Polítics Subnormals dels E.E.U.U. ha victorejat aquestes declaracions)”.



Dolors Vaquer- Miquel Ferrer/ SILEM = “Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.”