Un bon col·laborador d’aquesta secció, “Un home amb un canet”, ens ha fet arribar la notícia que el senyor batle coneix, punt per punt, una a una, la identitat dels col·laboradors de Faxdepera i Cap Vermell que no signen amb el seu nom. Del Faxdepera res podem dir, perquè ens cau enfora. Sí que ens extranya que la primera autoritat pugui ser coneixedor –malgrat els seus serveis d’informació – de qui hi ha rere els pseudònims que signen articles a "Cap Vermell”. I ens estranya tota vegada que els qui componen la redacció d’aquesta revista digital, que són gent honesta, segueixen escrupolosament els dictats de les normes de privacitat que recolzen aquelles persones que desitgen no posar el nom i cognom a l’hora de signar els seus escrits en aquestes pàgines.


Dit això, i perquè sabem que el nostre batle es un demòcrata convençut, que refusa qualsevol actitud de censura i represàlia contra ningú i, a més, és posseïdor d’un gran sentit de l'humor, ens consta creure que, després de les quasi 20 publicacions de “Un home amb un canet” en aquesta revista –on no hi trobarà ni una sola línia ofensiva cap a ningú, ni portadora (com algú proper al batle ha mencionat) de “mala bava” per part de qui això escriu– el batle pugui estar-ne enfadat.



                                              En Croquet a la presó de cans

Volem recordar als nostres lectors l’article titulat “En Croquet, l’amu i l’escrivent s’enfilen per ses Penyes” (a qui no l’hagi llegit li pregam que ho faci, de seguida) on deixàvem paleses les millors intencions i els bons desitjos d'en Croquet i l’amu per a tothom, i inclús demanàvem disculpes si –seria per error, consti!– havíem pogut ofendre a qualcú.

No volem acabar aquesta puntualització sense convidar a qui ho vulgui i, així mateix, clar, a la nostra respectada i estimada primera autoritat, perquè facin ús del dret amb què compten per a respondre o fer el comentaris que considerin adients, tant pel que resta escrit més amunt com pels articles vessats fins ara en aquesta secció. Els podem ben assegurar que els comentaris que ens puguin fer arribar els acollirem amb consideració i gran estima. Moltes gràcies.

Nosaltres, també, i molt!, estimam i respectam el poble que ens va veure néixer. La crítica negativa jamai serà cosa nostra. La ironia, la broma, la rialla, això sí. Ja ho diguérem: total, son dos dies i dues afaitades .

No hi ha més cera que la que crema, i si fos cert que hi ha gent molesta amb nosaltres, li hem de dir que, com a mesura preventiva, el canet (com mostra la imatge que acompanyam) s’ha reclòs voluntàriament.

Una abraçada molt cordial per a tots el nostres seguidors!

Un home amb un canet