En Croquet i el seu amu no pogueren inscriure's, com s’havia anunciat, als grans tornejos de petanca (antic jugar a “la teia”) del carrer del fill il·lustre gabellí Feliu Morey Amengual, deixant que els campions de les quatre trobades celebrades – ni una més – fossin Dionisio Granados “Guàrdia civil retirat”, Joan Terrasa “Meco” –el qual s’ho mereixia, per ser l’impulsor davant l’Ajuntament de la magnífica infraestructura d’aquella pista amb banys mòbils i garrafa d’aigua incorporada, que tanta falta feia als vellets de la Tercera Edat– i en Miquel Caselles “Calobra”… Un trident guanyador sense cap tipus d’apel·lació a la contra. Enhorabona! I en Croquet i l’amu no pogueren inscriure's perquè allí, a l’entrada, hi ha un rètol vermell, rodó, de prohibició d’accés als cans, canets i cusses que vulguin jugar a petanca, cartell que únicament el canet havia vist i, per això, estirava fort la corda de l’amu,que ni sa n’havia adonat…

– La petanca, les carreres de cavalls (que a Capdepera compten amb grans campions), inclús les diferents modalitats de surf (tenim grans estrelles com na Pilar Barraca i en Climent Carrioner –el més apte per a portar la mena de “canelobre” amb la flama dels jocs– o els del “paddle” amb els “niños surf”, en Lukas Lukitas o els Sureda, capitanejats pel crac Albert Llull) i les bicicletes (en Pep Miquel de Can Pep i en Toni de Son Guiem, que han batut tots el rècords fins a Lloret, d’on són campions mundials), són esports que haurien de ser olímpics. De ben segur que, ara, aquesta gent nostra aniria a Rio… –donaven quasi per fet en Vicenç de can Serra i en Tòfol Trujillo, que contemplaven, embadalits, les magistrals jugades d’aquell trio “gabellí”.


En Croquet amb una amiga de l'amu, practicant paddle surf

I a les pistes aquelles es toparen amb un professor de música que viu al mateix carrer i que no ens ha autoritzat a posar el seu nom, cognom, ni instruments de corda o bufador, que els va manifestar:

– Manco mal que els trons del correfoc no compten amb els decibels de les tronadisses aèries dels focs artificials, perquè si així fos, el més probable és que l’Escola de Música –com sembla ser amb el Castell– sucumbiria… Ah!, per cert, què dimonis – i no de foc – es cou per devers aquella Escola? Continuaran podent-se impartir a les aules de sa Pedrera classes de música amb la mateixa normalitat que fins ara? Qui ho sap? Crec que es fa necessària una informació per als qui conformen l’alumnat, per part de qui pertoca, o no? Hi ha músics que ja comencen a estar-ne nirviosos… –es dolia el benvolgut professor.

– Parlem de coses alegres! – exclamaven en Patrici, en Rogelio i na Xus, mentre Croquet i l’amu escoltaven, asseguts al Segle XII– Enguany tindrem teatre a “la antigua usanza” –ho deien en castellà, perquè, entre ells, no parlen català, bé, ni mallurquí–, o sigui teatre regional com en temps d’en Xesc Forteza, a qui no coneguérem (idò! ) a les festes, i amb la gabellina Lina Terrasa de “can Mossón”, un “déjà vu”… con cada any. I, a més, com que els de l’Associació de Cinema estan molt contents amb la regidora de Cultura de l'Ajuntament, per aquest motiu han inclòs “Carmen” al programa de festes, amb entradagratis per a tots aquells que la vulguin veure, com ha de ser, tractant-se d’un personatge públic –deien, ingenus, aquells al·lotets. I afegien:

–També és possible que s’organitzi un xou per devers “Es Cavaller”, mitjançant una facció del partit animalista, sabeu?, aquells contraris als correbous, en defensa dels agricultors i ramaders que tenen cavalls, ovelles i ramats de porcs p'es Cavaller, ja que de tothom és sabut que fer focs artificials prop d’aquest bestiar perjudica seriosament la seva salut i especialment els porcs de llet i les truges, que corren risc d’avortar.

–Vols fer-te trons! Idò qui sigui confrare que prengui candela! –semblava exclamar el canet, apel·lant a una dita antiga.

– Mai més ben dit, Croquet! –l’esperonava l’amu.