Finalment ha passat. Després de sis mesos de reunions, missatges de mòbil i whatsapps, pactes o semipactes, de no complir amb les promeses electorals que molts donaven per fetes, de freqüents visites al Cap d'Estat i de rodes de premsa, d'anar i venir i d'entrar i sortir del Congrés dels Diputats..., el que havia de passar i que molts pensaven que ja no passaria mai, finalment ha passat. Així i tot, hi ha un fet que de cada dia que passa em deixa més astorat, i és la increïble deriva del partit socialista de Pedro Sánchez. És per quedar perplex! Ho compar amb els forats negres de l'univers. Sí, aquestes zones de l'espai finites on cau tota la matèria que es troba al seu pas. És tan forta l'atracció gravitatòria d'aquests objectes que ni tan sols en pot escapar la llum. Aquests objectes podrien empassar-se una estrella com el nostre sol en qüestió d'hores. I a parer meu això és exactament el que li passa al PSOE. Crec que en Pedro Sánchez ja comença a sentir l'efecte gravitatori que produeix la coalició d'Esquerra Unida i Podem i altres partits que sí que es creuen les sigles que representen. Això no ho dic jo, ho diu el mateix Pedro Sánchez. Un Pedro Sánchez situat a la dreta del socialisme, al costat de Carlos Corcuera i Susana Diaz... Cada vegada que Podem fa un intent d'apropament al PSOE, cada vegada que Pablo Iglesias diu que "l'enemic" no és el PSOE, surt Pedro Sánchez a defensar tot el contrari, amb declaracions que no són gens diferents de les de la caverna mediàtica espanyola. Quan més racional sigui una proposta de Podem per apropar-se al PSOE, més irracional serà la resposta dels socialistes. Els mateixos insults, les mateixes desqualificacions, les mateixes excuses i el mateix discurs de la por. L'aliança de comunistes. Només els falta demanar, en les seves intervencions públiques, on penssen construir els gulags o de quina manera ens deportaran a Sibèria si arriben a governar. Què és això, més que sentir l'efecte gravitatori de la coalició de Podem amb Izquierda Unida? Si no fos així, si no se sentissin atrets per aquesta força gravitatòria de la qual no poden escapar, no farien el discurs que fan. Ara sembla que l'objectiu a batre, el projecte politic del Partit Socialista, la promesa electoral, és desqualificar políticament Podem. Lo del PP ja ha passat a un segon terme. Allò de canviar el govern del PP ja no és prioritari. Les critiques i els discursos aniran centrats i dirigits contra Podem i companyia. Perquè, suposadament, les enquestes ja donen com a segona força la coalició, i això no els agrada gens ni mica.
Una altra cosa insòlita de la deriva del PSOE és el que fa el seu soci de pactes o de govern. Aquells amb els quals havien de formar un govern (d'esquerres i progressista, segons ells) ara són per Veneçuela a mostrar la cara més solidària de la professió política. Aquells als quals els socialistes situaven a la dreta, el 20-D, amb els quals no pactarien per esser això, precisament, de dretes, ara ja preparen els discurs de la por per a la propera campanya electoral. Des de la zona zero, des de l'origen de totes les preocupacions dels ciutadans, des d'on tots els ciutadans pensen abans d'anar a dormir, des del país on cada ciutadà veu reflectit el seu futur a la Terra. Veneçuela. Com que per aquí no hi ha coses per les quals es podria preocupar una persona que aspira a governar un Estat, se'n va per països del món a veure si els pot canviar. Els drets humans, la fam, els presos polítics, les injustícies socials..., són coses, ara, segons el soci de Pedro Sanchez, per les quals s'ha de lluitar (benvinguts, idò). Això sí, només a Veneçuela. Veneçuela som tots, segons han decidit els polítics. Encara que la gran majoria ja en tenim prou de lluitar cada dia amb els problemes que ens arruïnen la vida. Coneixem més Lilian Tintori, la dona de l'opositor veneçolà empresonat, Leopoldo López, que les mesures dels partits sobre l'esgarrifós atur juvenil que està arruïnant el futur de generacions senceres, i de les quals, si es pregunta als partits, no s'empegueeixen gens de reconèixer que encara no les han acabades de concretar. El que prima ara per ara és anar a Veneçuela a mostrar les seves vergonyes al món sencer. Podria anar també a Etiòpia, a Senegal, per veure què passa allà, amb molts dels seus súbdits "acaramullats" als centres d'immigració de Ceuta i Melilla; o a Ucraïna, a Rússia, a l'Aràbia Saudita, on les dones no poden conduir pel simple fet de ser dones; o a veure els campaments de refugiats que hi ha per Grècia, perquè sens dubte el problema dels refugiats serà un maldecap pel proper govern, entri qui entri. Per això, malgrat que la darrera enquesta de l'INE sobre les condicions de vida mostrava dades que arribaven a la vergonya absoluta sobre com els ingressos mitjans a les llars continuen reduint-se i de com els nous jubilats ho passaran pitjor perquè molts dels que aspiren ara a cobrar la pensió arriben de l'atur, els líders són sords. Ells a lo seu, a la desqualificació i a atacar al contrari.
