He passat per molts de llocs
i m'ha dit molta de gent:
no hi ha cap metge dolent,
però de bons n'hi ha pocs;
alguns tracten a sa gent
com si fossin albercocs;
també n'hi ha de devots
que tracten bé el pacient.
El que voldria dir-vos
és que el metge té carrera
i si vol pot curar-vos,
si el malalt va a ca seva,
ben disposat a creure-los,
s'asseu, escolta i espera;
però esperar desespera
i és un poquet perillós.
El malalt ha d'escoltar
allò que el metge li diu,
i amb paciència provar
si el mata o el reviu,
i més cremat que un caliu,
si no va bé hi tornarà,
esperant que escoltarà
el metge, el que li diu.
És perfectament comprensible que quan un va a la consulta d'un metge, les hores que ens han assignat a Cita Prèvia (valgui el pleonasme, totes les cites són prèvies ) mai siguin les hores reals, quan el metge ens crida per entrar. Com també és comprensible que s'hagi d'esperar mitja hora o tres quarts més de l'habitual a causa que una consulta, en funció de la seva complexitat o gravetat, necessiti més temps, o que el metge hagi de sortir per una urgència. Això, crec que tothom ho pot entendre perfectament. Ara bé, el que vull contar aquí és una cosa habitual, poc escadussera, de la qual crec que més d'un n'haurà estat almanco testimoni directe, o "afectat" directe.
Bé, cridam a Cita Prèvia, ens donen hora. Anam, a l'hora fixada, a la Casa del Mar, com podria qualsevol centre. Quan arribam veim gent que ja du una bona estona esperant. Si ens trobam amb qualque conegut o amic feim la xerradeta habitual per passar el temps. Si veim que arriba una persona major i tots els seients estan ocupats, com a persones educades, ens aixecam perquè segui... D'acord, fins aquí tot normal. El que ja no comença a ser tan normal és quan es presenten uns individus, uns intrusos, amb un maletí a les mans, mudats i encorbatats. Vull pensar, crec, que aquests individus deuen ser comercials o proveïdors que volen que l'empresa que representen subministri de material sanitari el centre de salud al qual visiten. Dic que ho crec i ho vull pensar, perquè en realitat no ho sé. Arriben a la consulta, esperen que el metge surti a cridar el proper pacient i es fiquen dins la consulta amb molt poca vergonya, sense pensar que faran esperar els pacients que ja duen una bona estona esperant. Vos sona de res, això? El que deixa més astorat de tot és que el metge no s'hi oposa gens ni mica, és com si el mateix metge ja tengués un pacte amb ells. El temps que estan dins la consulta no és poc, precisament, fins a quaranta minuts he arribat a comptar a la Casa del Mar. Això, aquest gest que fan els metges, transmet un potent missatge als pacients i al servei sanitari públic: que primer són els negocis de les empreses abans d'atendre els pacients degudament. Tothom podria entendre, de fet és el que pot pensar una persona amb dos dits de seny, que aquestes persones haurien d'anar a visitar el metge, pel motiu que sigui, fora de l'horari de consulta i estar tot el temps que vulguin, a partir de les dues i mitja. Això és el que haurien de fer. Perquè si tu arribes tard a la consulta, el primer que et dirà el metge és que tornis quan hagi acabat l'horari habitual, i que haguessis vengut més prest. No tendrà l'amabilitat de dir-te que passis, com fa amb aquests individus, i els mateixos pacients no crec que estiguin per fer-nos el favor de deixar-nos passar davant ells.
Què vol dir tot això? Vol dir que els metges són els que gestionen les visites i consultes, ells manen, i pareix que tenen l'espera dels pacients en un segon terme d'atenció. Vol dir que la mateixa administració sanitària, ja sigui des del caire polític o del mateix centre de salut, es permet aquesta forma de malmenar un servei públic sanitari. Fer esperar els pacients d'una consulta mèdica pública per motius comercials és, entre d'altres, una forma de malmenar els ja prou malmesos serveis públics, sobretot els sanitaris. El que fa més por de tot això és el que es pot derivar d'aquesta circumstància. Qualque dia arribarem a veure centres comercials dins les mateixes consultes, arribarem a trobar un centre de salut a la carta. Arribarem a trobar un metge dins un supermercat en lloc d'estar a disposició institucional.
Som dels que creuen que per a un metge, el tractament que et pugui donar és tan important com la manera com et tracta, et xerra i t'atén. Sens dubte, un metge es deixarà la pell per salvar-te la vida, farà l'impossible. Però allò que sembla que els metges no acaben d'entendre és que, professionalment, poden ser 100% efectius, però que administrativament les coses es poden complicar i resultar letals. I d'això ells no en són al 100% responsables.