Justament el debat s'ha produït quan m'he trobat hospitalitzat. Per tant, coneixedor de primera mà del tema. A més, també puc aportar una experiència de dos anys atresorada per les malalties dels meus pares. El tema és conegut per recurrent. Cada vegada que es parla de l'exigència de coneixements de català a la sanitat surt, des de l'àmbit contraris a l'ús del català, el pollastre de torn -la llagosta, en aquest cas- amb el mateix argument primari del tot i demagògic en excés: allò que volen és ser curats i allò que menys importa és la llengua en què ho facin. I sobretot, l'afegitó del fet que l'exigència de saber català faria que les Illes Balears quedassin orfes de bon professionals, especialment metges, com un país desemparat del tercer món. Val a dir que el paper del metge és important, però qui manté un major contacte amb el malalt són les infermeres i les auxiliars d'infermeria.Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona
