M'agradaria dir la meva arran dels resultats de les eleccions generals. Hi ha vegades que, veient la que cau, poder expressar-se és una necessitat.


Primer de tot, voldria felicitar els més de 3.800.000 electors que han donat l'esquena a les polítiques del PP duites a terme aquests darrers quatre anys pel Govern de Mariano Rajoy. Són 63 diputats menys que deixaran de votar en contra de la ciutadania, en contra del benestar general de les persones, en cas que el PP torni a governar. Això ja és una bona victòria de l'electorat espanyol.


Si feim cas de tots els eslògans electorals dels diferents partits més visibles, veurem que, en el PSOE, un dels que feren servir era: "Talla amb la dreta", juntament amb el vídeo que l'acompanyava. Queda per veure si ara, en aquests moments d'incertesa parlamentària per formar un govern estatal, l'eslògan del PSOE era de debò, si ho deien seriosament o només era un producte de màrqueting electoral. Escoltant algunes declaracions de qualque dirigent d'aquesta formació, després dels resultats electorals, tot fa pensar que sí, que en realitat era un producte de màrqueting electoral. Les declaracions d'un tal Garcia Page, les del president d'Extremadura o les de qualsevol dirigent del PSOE d'Andalusia fan veure que en el mateix si del PSOE les ganes de governar són tan autèntiques com els eslògans i principis que diuen defensar. És cert que entre l'electorat d'aquest partit hi ha veritables electors que senten la socialdemocràcia, el socialisme i la causa obrera de ben a prop, que s'ho creuen, en una paraula. Emperò la maquinaria del partit, tota l'artilleria pesada de la formació, passa per damunt seu, fent que els mateixos electors gairebé no puguin deixar empremta. El més bo de tot és que l'eslògan de "talla amb la dreta" no només anava en contra de les polítiques del PP, sinó també que anaven en contra de les de C's.


Em deman si en Pedro Sánchez es creia de debò el que estava dient quan en els mítings manifestava que si les dretes sumassin en Rajoy tornaria a governar, o en el mateix cara a cara del debat a dos, quan li va dir a Rajoy que si tornàs a governar les institucions estarien en perill. Ara que la suma de tots els partits progressistes o no tan progressistes, si fa no fa, passen d'un milió de vots els de la dreta, quina oportunitat més bona té Pedro Sánchez! Un autèntic dirigent socialista ja hagués dit "correspon a altres intentar formar govern però hem aconseguit que les idees progressistes superin les de la dreta i el meu partit pot liderar molt bé un canvi polític amb l'ajuda d'altres forces, igualment necessàries, que estan disposades a dur-ho a terme..." Això és el que hagués dit un bon dirigent progressista que realment volgués tallar amb la dreta, com deia el seu eslògan electoral. Però escoltam dirigents seus que diuen que no pactaran amb segons quines forces perquè volen fer determinades coses, que si són així o aixi deçà... O sigui, un autèntic menyspreu a tot l'arc parlamentari que reflecteix la pluralitat de l'estat espanyol i al qual asseguren que volen representar. Encara deuen tenir ganes de derogar la Reforma Laboral, la LOMCE, la Llei Mordassa i tantes altres coses que han perjudicat tanta de gent? Cert que amb el PSOE s'han assolit fites progressistes importants com les del matrimoni homosexual i la igualtat, però un partit progressista no només s'ha de conformar amb això, com si fos el seu buc insígnia, hi ha molt més per fer. Un altre gran error del PSOE és que no es desfà de Felipe González ni d'Alfonso Guerra. Aquests personatges han dit un parell de coses en campanya que millor hauria anat si no les haguessin dit. En definitiva, això és el PSOE que hi ha.

Miquel Estelrich Bestard