Documentació Gabellina i Oriental (34)
Combat de glosadors
Una vegada més presentam en aquesta secció «modesta i moderada» dos documents trobats al llarg de la revisió de la revista satírica Foch y Fum, fundada i dirigida pel recordat Jordi Martí Es Mascle Ros que, com vàrem veure no fa molt, es va hostatjar a Cas Bombu en una de les seves deambulacions mallorquines.
Aquests dos documents són dues gloses que, una vegada més, demostren la implicació de Capdepera amb el setmanari d’esclafits i rialles, un dels més llegits per les classes populars de la nostra premsa.
Es tracta de dues gloses anònimes publicades consecutivament en una mena de combat de glosadors, que tant de predicament tenien en aquella època i que ara reviuen de la mà de joves glosadors que, com Mateu Xurí, han posat un altre cop la glosa a la nostra agenda cultural.
Ens trobam a començaments de 1931, a pocs mesus de la proclamació de la República, uns temps de «vins i roses» que no acabaren d’arribar mai a Capdepera, segrestats com estaven pel gran contrabandista i els seus missus gabellins, que controlaven l’economia i la política, tant a l’Ajuntament com a les vetleries. Les dues gloses venen a representar l’esperit, o els esperits, de Capdepera: la primera glosa és una autoafirmació republicana que reivindica el poder de la gent i posa el dit en les nafres que supuren covardia i deixadesa; la segona, en canvi, representa la part acomodada, resignada, que tot li està bé, que de la ignorància en diu felicitat i que dibuixa una «arcàdia» que no veim per cap banda. El primer glosador coixeja per la cama esquerra i el segon ho fa per la dreta, com ha ser!
El paisatge que dibuixen és el del començament de l’etapa turística, que deixarà enrere, lentament però sense pausa, l’economia basada en agricultura i en l’obra de pauma, que durant molt de temps havien estat el motor de tota la nostra contrada.
A més, els que ens diuen els dos glosadors té, evidentment, una part d’actualitat, ens la retraten, ens mostren com de beneits hem estat, com de bobians ens hem convertit. Perquè si els bobians són els que marquen el rumb de la història, aquesta esdevé una comèdia amb un punt, gros o petit, de tragèdia. I, no cal dir-ho, els bobians s’han fet els amus del món, o això es creuen!, i són conduïts, a vegades amablement i a vegades no tant, cap el penya-segat.
Els bobians no comanden, però; es deixen comandar per una colla d’aprofitats que diuen el que és bo i el que és dolent, sempre pensant en les seves magnífiques butxaques.
Si en aquell temps el capitalisme anava lent i també amb ell hi anava la destrucció de la terra, dels paisatges, ara la tecnologia ha posat en mans dels aprofitats tota una maquinària que fa feredat i els bobians s’hi diverteixen conduint-la sobre una terra erma i tatuada de ciment armat.
Si abans el turisme bobià venia a veure les coves de s’Ermita o a beure aigu grega i/o cartaginesa de sa Font de sa Cala, mentre gaudia del verd dels pins de Cala Rajada i el seu peix de roquer amb llagostes i cranques, ara el turisme bobià necessita pistes de tennis, camps de golf o carreteres estrangulades per a les seves bicicletes, per a poder gaudir, després de l’exercici, d’uns banys de mar entre plàstics i grumers.
La màfia bobiana s’ha apoderat dels negocis, de la terra i de la mar, i tot ens ho «prenen de ses mans», com predeia un dels glosadors, i no se n’han dut «barrals amb carros y camions», sinó que se n’han dut l’ànima o l’esperit dels gabellins, que ja ni tan sols es pot refugiar a ses Coves ni tampoc pujar damunt els pins desapareguts i eteris de Cala Rajada, els pins que tant enyora Mrs. Canaan sigui allà on sigui en aquestes hores tèrboles i nocturnals.
Tornem, però, a les gloses; dèiem que a Capdepera tenim una llarga tradició glosadora, que ja esmentava Joan Alzina i Melis en alguns dels seus escrits de començament del segle xx i que ha deixat alguns grans glosadors com en Mateu Pleta i en Miquel Pruna. Aquest darrer va ser autor del molts d’Arguments de Sant Antoni, com també ho va ser Jaume Fuster que, a més, ha publicat un llibre de gloses amb Joana Colom no fa molt. Aquests darrers temps l’Argument ha tengut un autor novell i gran glosador anomenat Biel Garau, que esperem que continuï amb aquestes curolles glosadores, que formen part de la nostra «essència» i que de cap de les maneres hauríem de deixar perdre.
Deixem els bobians amb les seves obsessions i continuem la tasca constructora però amb un material diferent d’aquell que empren els maldestres bobians. Ho hem de fer amb gotes petites de sensibilitat que tots sabem que poden foradar la Gran Roca bobiana però també criminal que a vegades es diu capitalisme.
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
Gràcies a l’amu Antoni Coix per les fotografies.
* * *
Capdepera
Capdepera, vila torta
carré llarg y mal forjat,
poble que está situat
a un racó de Mallorca.
Per dó de naturalesa
te un clima que es molt sá
y a penes pot menjá
causa sa seva torpesa.
Te ses coves, un bellveura,
es Castell, Calarretjada,
Son Moll, Sa Font de se Cala
y es casal de C’an Verga.
Per tot el mon es sabut
que es teu clima es pur y sá
y el venen a visità
malalts per cobrá salut.
Ses Coves per se grandeza
son ses mes guapes del mon
y tots es seus merits son
fets per sa naturalesa.
A veure venen bastants
turistes, seguit, seguit
y tu per viure adormit
to prenen de dins ses mans.
Mira de quina manera
les han gudes de robá,
que sa diuen ses d’Artá
pero son de Capdepera.
Llevó sa Font de sa Cala
que brolla del natural
un aigo medicinal
per molta jent cercada.
De moltes poblacions
per dá remey a sos mals
venen a dursen barrals
amb carros y camions.
Ves viu si hey vols aná
que també let volen prenda
perque s’aigo cercan vendre
y tremat heu tenen já.
Son Moll y Calaretjada
ja casi tot to han pres
y véureu y no dir res
ja es d’ésser jent bobiana.
Pretens d’está adelantat
y vas enrera una passa
que poble que axo li passa
demostra que está atrassat.
Guarda be tot lo que es teu
no comportis que to prenguin
ni que es teu terreno venguin
que llevó ta sabra greu.
Si anasses espabilat
y no fesses s’adormit
treurias un bon profit
d’aquests dons que Deu t’ha dat.
Pero vius tan adormit
que no’t saps aprofità
y apenas pots menjá
trebayant de dia y nit.
Pobre poble gabellí
tu corres mala fortuna
que es comerciants a una
just ta cerquen fe patí.
Com si fossem ignorants
es un poble tan tutup
que viu dins s’esclavitud
de cuatre comerciants.
Es comerciant t’espeña
y el fa aná desbaretat
ja que sempre ets estat
mes beneit que una esperdeña.
Pobre poble desgraciat
que vius a dins s’agonia
despertet que ja es de dia
y digués, vuy llibertat.
Es dia que heurás romput
ses cadenas que te lliguen
per molt que xerrin y diguen
serás un poble sabut.
No vulguis se mes esclau
que si te saps governà
dins ton poble reinará
llibertat, salut y pau.
Foch y Fum (23 gener 1931), p. 4.
* * *
Capdepera
«Capdepera judicat
per un que el coneix de fondo
que no heu fa per darsé bombo
just per di sa veritat».
Ara he presa sa quimera
vuy di, m’he passat pes cap
de di que es en veritat
es poble de Capdepera.
que de jent estaranjera
se veu sovint visitat.
Si de sabréu vos importa
vos diré sa veritat,
es poble está situat
a un recó de Mallorca
de jent sencilla y resolta,
en lletres adelantat.
Jo parl per experiencia
y no parl per passió
sempre he dada sa rahó
baix d’es punt de sa conciencia
y molts tenen sa tendencia
de criticà per rencó.
Qui diu mal de Capdepera
es enveja que li té
pues altre poble no sé
de jent tan franca y sincera
y sa jent estaranjera
sempre s’hi ha campat bé.
Poble amb tanta jermendad
altre a n’el mon no n’hi há
cualsevol que vaji allá
el trectarán amb franquesa
amb dolsura y amb finesa
igual que si fos jermá
y d’anarló a visità
may per may tenen peresa.
Tant com era en temps enrera
el qui a viurey hey ha anat
sa jent d’allá l’ha tractat
amb amistat vertadera
y fogí de Capdepera
un disgut li ha causat.
S’axecan a n’es trench d’auba
y es posen a trabayá
amb so trabay que es d’allá
que sa diu obra de pauma
y amb tal trabay se jent guaña
que li basta per menjá.
May les voreu aturats,
trabayen amb gran accés
y encare s’estimen mes
y están mes assaciats
d’asistí a necesidats
que d’estorjarse es dobbés.
Homos, donas, nins y ninas
es vespre cuant han sopat
passen un gust extremat
de fe feina en vetlarias
fent vetlanda tots es dias
amb franca y dolsa amistat.
Diuen que es una torpesa
tant y tant de trebayá
y jo pens y torn pensá
que es trebay dona riquesa
tranquilidad y noblesa
alegria y benestá.
Si tanta de jermendad
per tot el Mon hey hi havia
El Mon es convertiria
amb Mon de felicidad
y pronta hauria acabat
sa guerra y sa dolentia.
El que diu que axó es torpesa
y que es viura a lo atrassat
que visca ell adelantat
que no li tenim enveja
no desitjam mes riquesa
que es salut y jermendad.
Qui de noltros ha xerrat
per enveja o per rencó
d’ell tenim compassió
perque el creim un desdixat
de Deu sigui perdonat,
de noltros ja te es perdó.
Pero li feim s’advertencia
que aquell qui no obra bé
es castich mes gros que té
es sa seva conciencia
que en que fassa penitencia
tranquilidad may en té.
Foch y Fum (6 febrer 1931), p. 3.
Edició gabellina oficial.
Edició pirata internacional.
Foch y Fum (6 febrer 1931), p. 3.
Edició gabellina oficial.
Edició pirata internacional.
