El dia per Nadal
s’allarga una passa de gall,
i per Sant Antoni,
una passa de dimoni.





 

No sé si aquest enrenou que hi ha ara de no voler canviar l’hora del estiu a l'horari d’hivern seria una bona idea. Jo pens que si no es canviàs, l’hivern, així com el coneixem fins ara, o almanco com estam avesats, perdria la seva essència, la seva forma de presentar-se naturalment, encara que no sigui així, i la forma en que ens “afecta” a nosaltres. Primerament vull dir que aquesta iniciativa de seguir amb l’horari d’estiu s’hauria de pensar més bé. És cert que per al turisme seria millor, és cert que amb la llum natural tot es veu d’una altra manera… Aleshores, es pot imaginar algú que a les 17:30h, per exemple, no faci fosca? Com seria el paisatge natural sense una hora més de fosca? Algú es pot imaginar passar per davant el Bierbrunnenen, al novembre, i no veure foscor en lloc de llumenària i turistes gats enmig del carrer? A mi, personalment, em costa imaginar-me anant pel pinar a l’horabaixa de prest i no veure l'horitzó amb el típic color rosat de quan el sol es pon. Observar el pinar ennegrit per la fosca natural quan un va amb bicicleta o corrent, és en realitat, sentir l’hivern amb tota la seva naturalitat. Recordem que això està relacionat amb la rotació de la Terra i amb el seu eix d’inclinació respecte del Sol. Nosaltres només ho miram amb els ulls del que suposa aquest fenomen per a la nostra vida diària de treballadors de l'hoteleria. Els que vivim immersos en la vida turística ho coneixem bé. No ens n'adonam i ja és l’hora de començar la feina, als matins el despertador repica més prest. Gairebé ja hem acabat de fer qualque feina i ja és l’hora de sopar, de dinar o de començar la feina de nou, a part de dormir, almanco, una hora menys.

 

A veure, això ha de quedar clar. L'energia no es pot estalviar, com tampoc es poden estalviar els doblers, ni l'aigua potable... L'antiga noció de l'estalvi està diametralment enfrontada amb el principi de conservació de l'energia, però més enfrontada encara amb el principi de l'evolució. Tots sabem que l'energia no es crea ni es destrueix, es transforma, però el que resulta més sorprenent és que l'energia evoluciona, per tant és impossible retenir-la, impossible d'estalviar-la. Aquesta iniciativa crec que és a causa que tothom ja veu de forma més clara que el més important per a les grans corporacions energètiques, i de més valor, és l'energia humana. Parlem per exemple del petroli: és que el petroli s'extreu a si mateix? Es transporta sol cap a la refinaria? La refineria, per la seva part, es construeix a si mateixa? I els oleoductes, les carreteres, els vaixells petroliers, les benzineres, qui els construeix? Ben senzill, les corporacions apliquen termodinàmica i dedueixen que, si no es pot crear energia, com tampoc es pot destruir, però si que es pot transformar, transformen energia humana per revendre-la a través de, entre altres coses, el cicle del petroli.


Imatge de Sebastià Vives

 


En el món natural existeixen uns cicles que no es poden ignorar: les estacions, la posició del Sol durant les hores
del dia, la nit, les fases de la lluna. Aquests cicles són una conseqüència directa de les lleis naturals i com a tals, s'han de respectar. No respectar els cicles naturals implica una major explotació personal, ja que, aleshores, implica no respectar allò òptim que la natura ja ha calculat per a nosaltres. La natura llança, en latituds mitjanes, entre 8 i 15 hores de llum diària, entre els dos solsticis, arribant al màxim de 15 hores en el solstici d'estiu i el mínim de 8 hores durant el solstici d'hivern, aproximadament, en aquests dos casos per a l'hemisferi nord. Per això la majoria de les espècies hivernen, descansen durant l'hivern, i estan molt actives a l'estació d'estiu, no per a estalviar, sinó per a optimitzar l'ús de l'energia. I ara vull expressar el que havia dit abans sobre la vida turística, la gran majoria d'humans, llevat dels que només vivim del turisme de platja i gatera, fa tot just el contrari: fa feina durant tot l'hivern i mandreja a l'estiu a més no poder. Aquesta és la gran diferencia, cosa que implica una racionalització pèssima de l'ús energètic. Amb altres paraules més directes: que les persones estam més sotmeses.

 

Per a establir una lògica bàsica, és ben palès que tothom fa feina per a l'enllumenat de casa seva, i no a l'inrevés. L'electricitat que funciona en els nostres apartaments o cases ens explota a través del rebut de la llum, que estam obligats a pagar per la quantia d'entre 8 i 15 hores de la nostra feina de cada mes. I la pregunta seria: Quan és més gros l'import del rebut de la llum, a l'hivern o a l'estiu? Ben senzill, a despit de l'aire condicionat, en cas que l'emprem, normalment a l'hivern l'import és major. No només és sols el cost de mantenir la casa enllumenada, sinó, a part, la calefacció i la cuina, que exigeix més "cuinats" que enciams o trempons. Quins efectes pot tenir el canvi d'hora al llarg de l'any? A l'estiu s'avancen els rellotges per guanyar una hora més de llum. A l'hivern es retarden els rellotges el mateix, per perdre una hora de llum. El rebut de la llum és com la temperatura, que no pot davallar de -273c, emperò es pot elevar indefinidament. És a dir, les corporacions, amb els seus canvis d'hora, accentuen encara més les característiques pròpies de cada estació, afegint més llum a l'estiu i llevant-ne a l'hivern. Emperò el rebut del consum energètic, durant l'estiu, ja és suficientment baix, per tant, tendrà un efecte inapreciable damunt la seva quantia. Així i tot, a l'hivern, una hora menys de claror als vespres implica un major consum energètic de calefacció i llum. No crec que en realitat sigui per estalviar energia com es diu. O com expressa aquella dita, “A l'octubre es canvia l'hora per a estalviar energia i al desembre s'omple tot de llumenàries per si algú s'ho havia cregut”.