A vegades la història et dóna unes lliçons que et deixen astorat. Això és el que em va passar en saber la vida del matemàtic Alan Turing, gràcies al film Descifrando Enigma, que casualment la descriu amb precisió. La seva és una biografia repleta de paradoxes, injustícies, feixisme i que posa en dubte l’expressió tan popular de “els dolents són els altres”.

Resulta que Alan Turing va ser un matemàtic anglès brillant (se’l considera el pare de la informàtica moderna), tant que els aliats de la 2a Guerra Mundial el van reclamar per desxifrar els codis secrets dels nazis. Després de molts esforços, dificultats i divagacions (és la part que aprofita més el film Descifrando Enigma... per així fer-lo un eficient thriller d’acció abans que un biopic dramàtic) el bo d’Alan aconseguí desxifrar els missatges secrets dels alemanys i aquest fet va ser clau per guanyar la Guerra. Fins aquí tot bé: tenim un heroi anònim que utilitza el cervell més que les armes per aconseguir l’objectiu, i que contribueix que el règim nazi fos aniquilat. Però les complicacions van venir després...

Resulta que Alan Turing era homosexual i en aquell temps això a Anglaterra (i la major part del planeta) era vist com un defecte/imperfecció/malaltia que calia llevar. Per això va ser tractat químicament fins a l’extenuació pels mateixos que es feien dir “aliats bons”,“defensors dels drets humans” i que teòricament lluitaren contra el feixisme dels nazis. Però “intentar curar” els homosexuals no era una altra manera de fer feixisme? No és una paradoxa lluitar contra el racisme dels nazis (contra jueus, gitanos...) i després tractar així els homosexuals?

El resultat d’aquesta trista història és que Alan Turing, exhaust de tants tractaments químics que li van provocar importants seqüeles, es va llevar la vida amb una poma amb cianur. Una biografia que cal donar a conèixer per deixar constància de les contrarietats i hipocresies de l’ésser humà i, sobretot, dóna sentit a aquella frase que el protagonista la dura novel∙la La carretera (Cormac McCarthy) pronuncia al seu pare: “Som realment els bons?”

Frase destacada: “A Iran no hi ha homosexuals. No tenim aquest fenomen...“ (Mahmoud Ahmadinejad, expresident d’Iran).