Moltes vegades se'ns parla des d'alguns àmbits ultraconservadors de la possiblitat de reforma constitucional com un fet que trastocaria la pau social...

El proper més de Novembre, es poden ajuntar dues dates importants.

La primera d'aquestas és segura,es compliran quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco mort el 20 de Novembre de 1975. Amb aquest fer s'iniciava així l'anomenada transició, el 15 de Desembre de 1976, quan es celebrà el Referèndum per la reforma política, que en teoria derogava tàcitament el sistema franquista i es promulgà la llei de reforma política el 4 de gener de 1977, que preveia la redacció de una Constitució.

Els sis de desembre de 1978 s'aprova en referèndum la Constitució Espanyola i l'any 1979 s'aproven els estatuts d'autonomia de les comunitats històriques que ja van gaudir d'Estatut durant la segona República Espanyola. Aquests són segons ordre d'aprovació, els estatuts del País Basc, Catalunya i Galícia.

L'estatut d'autonomia de les Illes Balears es va aprovar el 25 de febrer de 1983.

El segon fet a destacar, aquest sense confirmar, és la convocatòria d'eleccions generals, tot i que les declaracions fetes per Mariano Rajoy, mostrant la voluntat d'esgotar la legislatura, obren la possibilitat que aquestes siguin al desembre.

Pot semblar no haver relació entre el primer fet i el segon, més que la possiblitat que ambdos conflueixin al novembre, però entenc que els resultats de les properes eleccions generals poden posibilitar un procès de reforma constitucional que molts sectors de la societat reclamen. Cal recordar que hi ha dos possibles reformes constitucionals, les anomenades substancials, requereixen l'aprovació de dues terceres parts de la cambra, quan allò que es vol reformar és tota la constitució (drets fonamentals i llibertats públiques) o el capitol segon (que afecta a la corona) i les anomenades no substancials, que afecta a altres parts que no sòn les abans esmentades, que precissen de les tres cinquenes parts de la cambra.

 Moltes vegades se'ns parla des d'alguns àmbits ultraconservadors de la possiblitat de reforma constitucional com un fet que trastocaria la pau social, res més enfora de la realitat, per a mostra, tot i la diferència d'edat de moltes d'elles, una breu comparativa entre les reformes constitucionals a diferents Països,  Alemanya ha reformat la seva constitució del 1949 en seixanta ocasions, per la seva banda, la constitució francesa fruit de la V república, s'ha reformat des del 1958 en 24 ocasions. La constitució del Regne Unit és totalment diferent a la de la resta, doncs en aquest cas podriem dir que no parlam d'una constitució escrita, sino en forma de accions parlamentaries (lleis), tot això contrasta amb les nomès dues ocasions en que s'ha reformat la constitució espanyola, la primera l'any 1992 per afegir a l'article 13.2  l'expressió “passiu” en referència al dret de sufragi dels estranger i la segona fou la reforma de l'any 2011, que va substituir integrtament l'article 135.

Tot i la complexitat de reformes constitucionals en l'ordenament jurídic de l'estat espanyols, davant la possibilitat d'un canvi en les properes legislatures, des de l'esquerra sobiranista de les Illes Balears s'ha de fer un esforç per aconseguir representativitat al Congrès dels diputats, no només per aquest fet, també per a garantir que la nostre veu ha de ser tinguda en compte en un suposat procès de reforma constitucional, i la millor manera de tenir veu al Congrès, és la d'aconseguir-hi representació.