Si és vera que les enquestes reflecteixen un canvi significatiu en relació als resultats electorals del proper dia 24 de maig, ens hauríem de sentir un poc més animats, almanco les persones que tenen set de canvi, com jo, cap un nou model socioeconòmic. Tots aquells que d'una manera o l'altra han estat "víctimes" indirectes o directes de qualque llei aprovada per l'actual Govern estatal o autonòmic (si és que hi ha cap diferència), o simplement no agrada com duen les regnes de la societat, hi ha motius per a l'esperança que qualque cosa canviarà a favor d'una societat millor.

Les enquestes també tenen trampes. Segons qui las dugui a terme poden tenir un efecte psicològic sobre l'adversari. Qualsevol dia d'aquests podríem veure per exemple a Ciutadans en primer lloc i Podem en quarta posició a nivell estatal. Això no ens ha de donar per vençuts moralment, als que apostam per un canvi de model. Ara bé. Hi ha una cosa que fa por i demostra fins on hem arribat a nivell de beneitura social. Em referesc al fet que aquells a qui volem posar a la oposició seguesquin sent encara els més votats, després del que escoltam i veim cada dia a les noticies i la televisió, per més que no sigui per majoria absoluta. Podran haver perdut moltíssims de vots a diferents nivells, però així i tot encara seran els més votats, això ho sabem amb certesa. A què em referesc, quan dic que em fa por? Vull dir que ara o mai.

Diuen que en aquestes eleccions es voten més les persones que els partits, crec que això era abans de la irrupció de nous actors electorals, i que les ideologies són per a més endavant. Quan dic persones, em referesc a individus que, si tenen opció de governar quan siguin els més votats, encara que no per majoria absoluta, faran el de sempre. Crear un espai on la corrupció sigui la norma habitual dins els àmbits empresarials i polítics. Això és el que fa més por, també dins l'àmbit social, el de les persones normals, de carrer, les que no arriben a final de mes per pagar el lloguer...

Deia un titular d'un article el diumenge passat al Diario de Mallorca; "Tindràs el meu vot si posau un impost als hotelers, com l'ecotaxa per exemple..."  li deia una ciutadana a líder de Més, el Sr. Barceló, dins un tren. Això, quan llegim aquestes anècdotes ens omple d'alegria i fa veure que, encara que els de sempre estiguin encapçalant les enquestes, la gent té preocupacions i sobretot que desperta de la beneitura on havia viscut fins ara. Aquí mateix, la setmana passada, un tal Bernat va enviar una carta en què feia un repàs als nostres "estimadíssims hotelers", (s'ha de dir que no tots són iguals, n'hi ha de pitjors i de no tan pitjors) dient veritats com a temples, i també des d'aquí m'agradaria afegir-ne una altra. Per demostrar el que va dir en Bernat posaré un exemple que molt poca gent ha reparat o no se'n recorda. A finals de l'any 2013, el nostre Jaume Matas, aquell de qui en Rajoy un dia va dir que el volia com a exemple de govern estatal (i la gent aplaudia darrere ell), va fer una roda de premsa a un hotel de la Colònia de Sant Jordi. La roda de premsa era per a celebrar que havia estat absolt, o que no havia d'ingressar a presó, no ho record molt bé, no sé de quina peça judicial, de tantes que en té (no li durà gaire la celebració, ja que això fou abans d'ingressar a la presó de Sòria). Bé el cas és que se'n va a una cadena hotelera, la qual té tres hotels a Cala Rajada, com si fos un refugi per a ell, com si fos un lloc on estigués protegit de la indignació de la gent. El que més em va deixar astorat fou que es veien les sigles d'aquesta cadena hotelera perfectament, darrere en Matas assegut, grosses i clares, com si volguessin dir, els caps de la cadena hotelera: nosaltres patrocinam  corruptes i lladres, passa res? Cert és que, com a empresa privada, un pot convidar a qui vulgui a casa seva, però el que obliden els caps d'aquesta cadena hotelera és que aquesta persona fou el President de TOTS els illencs, ni més ni manco. Als treballadors d'aquesta cadena hotelera se'ls hauria de demanar quina política tenen cap al personal, sobretot als qui duen molts d'anys fent-hi feina. A qui encarreguen que faci la "feina bruta" contra el personal, i lo bo de fer que ho tenen per dur-ho a terme. Clar, si n'hi ha un dels seus al Govern...

Què demostra això? Demostra fins a quin punt hem arribat a tolerar aquestes coses. A qui votam realment, malgrat tota la indignació que sentim cada dia en encendre la tele? Corrupció? Si, la votam i després en pagam les conseqüències. Davant aquell que ha exercit la funció pública i és fitxat per asseure's als consells d'administració o de conseller moral, per què no dir-ho, dels hotels, cal fer-se la següent pregunta: Per a qui va governar realment? Per als ciutadans o per als rics que els pagaven els sous i acomiaden gent, així com així, de les seves empreses? Vergonyós. La vinculació dels sectors públics i privats en concessions i privatitzacions, les xarxes d'empreses que financen partits i "col·loquen" militants i alts càrrecs és la realitat quotidiana de la política a tot l'Estat.

Que onze de catorze exministres de l'antepenúltim govern de n'Aznar ( 2002 ) estiguin implicats en causes judicials o hagin rebut sobres amb doblers negres, i fins i tot empresonats, com és el cas d'en Matas, no pot deixar indiferent ningú.