La vida de reporter és angoixant, sempre amb presses d’ací cap allà, cercant la notícia, amb la pressió del redactor en cap que vol els reportatges damunt la taula per ara mateix. Jo, la veritat, no em trobava gaire bé i vaig anar al metge, que em recomanà uns dies de descans, de relax, digué, per a estabilitzar les constants vitals.

Vaig reservar al Montparnasse. L’espera perquè em donassin habitació fou llarguíssima, “el recepcionista està atenent una clienta”, fou l’excusa que em donaren. M’entretingueren l’espera el grum, que m’escurà les butxaques amb el conte de no sé quin truc de màgia, una alcohòlica anònima i una florista. Més tard, molt més tard, els vaig poder veure, el recepcionista i la clienta, ella de molt bon veure, una tigressa; ell, què voleu que vos digui... La neteja brilla per la seva absència, si les cambreres netejassin tant com cotorregen, vos podria dir el color de la tapisseria del tresillo, però no ho puc fer; però, en canvi, son divertidíssimes. Per cert, pel poble s’ha estès el rumor que na Magdalena Ruissa el deixa per anar-se’n a fer de governanta al Carib. Qui vaig trobar hostatjat a l’hotel va ser en Genovard i el seu bombo (no vaig aclucar ull en tota la nit), a qui la seva dona descobrí amb l’amant i organitzà una escena de gelosia. Com li deu anar, per cert, amb l’arpista? En veure’l li ho preguntaré. Dues harpies recorren fantasmagòricament l’hotel; una endolada, l’altra, treta d’una pel·lícula d’en Frankenstein, dedicades a espantar la clientela, les quals em donaren més d’un ensurt. Tinc entès que han tingut problemes amb la justícia. Al director de tot aquest desgavell, un tal Sr. Serra, no el vaig veure al llarg de la meva estada; així mateix, a la sortida, quan un taxi m’esperava a la porta, el vaig fitar mig amagat d’arrere una cortina, massa tard per donar-li l’enhorabona per com dirigeix l’atrotinat hotel. Ja m’hi he hostatjat unes quantes vegades, només hi pernoct, beren al bar de la plaça. Si vosaltres ho féssiu, no se vos ocorri mullar galetes maria amb la llet, té contraindicacions. Sempre tenen el cartell de complet i convé reservar amb antelació, jo ho faig a través de Buguinpuntcompunt.com.

El metge troba que aquestes cures de repòs – de relax, les anomena – em van molt bé per a l’úlcera, em tranquil·litzen i m’eviten mals majors. Jo faig capades d’afirmació i no deix d’anar al Montparnasse Gran Hotel sempre que puc.

Buc Pons

(fotografies: Xisco Campins)