En Salvador Marín era el xòfer dels “Terres” més avesat a anar amb  excursionistes, la seva jovial empatia el feia creditor de les simpaties del passatgers, especialment si aquests eren joves. En Salvador els sabia tractar com cal, encara que qualque vegada l’al·lotea semblàs riurer's d’ell. Tant li feia!, ell s’ho passava d’allò més bé i participava en les cançons què, sovint, animaven el llargs itineraris d’aquells viatges. De fet, els organitzadors sempre solien exigir a l’empresa d’autocars que fos en Salvador el conductor de sa camiona. I no és que en Jaume Barraca o en Toni Botigueta no fossin simpàtics, que sí que ho eren , i molt, però a l’amo en Toni li agradava més conduir l’autobús llançadora des de l’estació del tren d’Artà fins a Cala Rajada, deixant per a en Barraca els trajectes més  llargaruts.


Autocar de línia al tren, "dels Terres".

Aquell mes de juny de 1957, el alumnes del mestre Talaia, don Miquel Moll Coll, amb motiu de la finalització del curs escolar, proposaren a don Miquel fer una excursió. Aquest els digué que bé, què cap problema, que anirien a peu a cala Agulla i dinarien a la caseta que la família del professor hi tenia molt a prop, podent prendre el primer bany de l'estrenat estiu. No hi estigueren d’acord, tot foren reclamacions, inclús alguns pares anaren a la casa del mestre per parlar amb ell i patentitzar la seva enèrgica protesta. El mestre vell  -- vell per ser el més veterà de l’escola –, Joan Alzina Socies, que aquell mateix any es jubilava i cedia el relleu  a don Joan Llull Estades, digué a don Miquel que ell estava disposat a ajudar a sufragar les despeses que una excursió fora de Capdepera pogués suposar. Quan saberen això, don Toni Flaquer Reynés “Solleric” i don Marcel·lí López Cirer, tots dos professors de l’acadèmia de batxillerat del carrer de Fra Jesús Eduard Massanet (actualment, Pla d’en Cosset), la qual en Tomeu Gabriel va batiar amb el nom de Marmian (per allò de Marce-Miquel-Antoni) ( unesaules que agombolaven estudiants provinents de Son Servera, Artà i Cala Rajada, a més dels de Capdepera),  s’uniren en una mena de creuada i van sol·licitar al director de l’Escola Unitària de Nins de la plaça del Orient  – l’esmentat mestre Talaia – que promogués una excursió per l’illa o, almanco, per la comarca, en autobús. I, com sol passar sovint, la majoria guanyà.

El mestre Antoni Flaquer "Solleric"

3 al·lots inscrits en manco d'una setmana – ja que s’ hi afegiren els 12 de l’escoleta de sa Torre, dels quals tenia cura Francisca Gili d’es Vidriers –, a 7 pessetes per cap. I ara què feim?, es demanaven els mestres. Si la camiona més gran d’en Terres únicament pot encobeir 52 passatgers, on col·locam els altres? “No, no podem posar una altra camiona – exclamava en Pere Francesc Sard –; deïxaríem la línia diària sense servei ”.  I ja tenim conflicte armat!. ”Ja us ho deia jo – cridava don Miquel –, és a peu que hem d’anar i a  l'Agulla- Així, fins i tot n’hi podem anar cent”.  A don Joan li feia gràcia l’expressió del director i es girava cap a la paret per riure i no ser vist.

En Marce (home intel.ligent, baldat de les cames, sempre amb l’ajud de crosses) l’ hi etzibava per les anques, a don Toni, amb una de les muletes, per fer-lo riure.

 El professor Marce López amb el grup d'alumnes

- Bé, esperem a consultar-ho, anit, amb el matalàs a veure què en feim – comentava don Miquel.

- Amb el matalàs? – demanava don Marcel·lí – O ara li han posat un mal nom, a en Terres?

I tothom esclatava a riure…

– 45 i 18 sumen els 63 apuntats, hi s'han d'afegir els 4 mestres.  Hem demanat a l’ amo en Tomeu Vaquer d’es Sindicat,  pare d'en Pep, un dels alumnes, si podria venir amb  “sa rúbia ” .

No, “sa rúbia” no era una dona, sinó una mena de furgoneta, rodona, groguenca, dins la qual, un poc esbiaixats, hi podien ficar una vintena de passatgers, per la qual cosa ja tendrien el complet.

– Encara podem convidar dona Catalina, dona Bel i sor Margalida del Amor Hermoso –  explicava, divertit, el mestre Solleric (però de Capdepera), mentre carregava la seva pipa ( la de fumar) amb tabac de Tabacalera Española, comprat a s’ Estany.

 
El vell mestre Joan Alzina Socies amb alumnes.    Mestres Miquel Moll Coll " Talaia".

Per als qui no ho saben, aquestes tres senyores eren fadrines  i, a més, sor Margalida era una monja franciscana, motiu més que suficient per a justificar la seva solteria. Però, ca barret!, la proposta de don Toni era inviable. Dins quin cap cabia exposar aital idea? I continuaven les rialles dins aquella sala petita de l’ habitació que separava la classe de don Joan de la de don Miquel, en aquell grandiós edifici de can Creu que domina i presideix, encara ara, la plaça principal del poble de Capdepera, abans “plaza de España”.

No va caure en sac foradat, la idea del mestre Solleric, si exceptuam la broma de les mestres de l’Escola de Nines de la plaça del Sitjar i del col·legi de Sant Francesc d’Assís o de ca ses Monges. Per tant, la decisió fou la de realitzar  l’excursió en dos vehicles, diferent un del altre. Només mancaria distribuir l’alumnat i tot resolt!  Tot resolt? I un me negre…!

Novament, conflicte a les aules  -- us podem jurar i perjurar que tot el que us contam és veritas veritatis, i qui no ho cregui que ho vagi a cercar – , cosa lògica, i  amb més motiu amb al·lots de 10, 11 i 12  anys, i qualcun de 9, sense comptar els de batxiller de l’acadèmia, que tenien 13 i 14 anys, i els d’estudis de “Comerç”, amb15 anys algun d’ells. L’ excursió quedava fixada per al dia 22, a les 8'30 del matí. L’hora de tornada no podria ser més tard de les 7 de l’horabaixa. I tothom havia de dur pa sarró. Bé, els mestres, no, ells trobarien qualque fonda o restaurant en el recorregut. Tanmateix no hi havia escola, al dia següent, ja què començaven les vacances.

“Anirien a Valldemossa!” Estava decidit! Però en Terres diu que, per aquest preu, no hi pot anar, que han de ser 10 pessetes per alumne. Ja la tornam tenir muntada! A la fi, hi consenten tots els inscrits, o quasi tots. Això beneficia a la camioneta d’es Sindicat…

Continuarà…