Hi ha un autor alemany, anomenat Frank Schätzing, que fa uns deu anys va escriure un llibre titulat Der Schwarm(la plaga), on narrava que a escala planetària els oceans agafaven consciència de si mateixos i atacaven els humans en forma de provocar tsunamis, d'atacs duts a terme per bancs de peixos, de substàncies gelatinoses que s'embolicaven als motors dels grans vaixells fins fer-los capgirar i enfonsar-los, de taurons i descomposicions del gas metà del fons marins, fins i tot d'éssers marins que mossegaven els cables d'internet submarins. Com si algú hagués programat una rebel·lió oceànica. Ara pot semblar un llibre fantasiós, que ho és, i de ciència ficció a més no poder (del qual i des d'aquí en recoman la lectura), però és un llibre del qual se n'han venut quatre milions d'exemplars només a Europa. El titol en catalá és "El cinqué dia", i en castellá, " El quinto dia".
Bé idò. Aquest llibre, que en la seva versió original vol dir en massa, banc de peixos, entre d'altres sinònims, descriu, en versió alemanya, una detallada invasió de grumers a la platja de cala Agulla, on viu un resident biòleg alemany expert en grumers, que conta d'on comença tot, amb detalls científics acurats i reals. Curiosament, les traduccions catalana i castellana no anomenen cala Agulla sinó que descriuen un aflorament entre Menorca i Mallorca d'aquests éssers gelatinosos. Molts d'alemanys m'ho diuen i també ho he pogut veure jo mateix al llibre Der Schwarm. Jo sempre els dic que en les versions catalana i castellana no duu aquest topònim local. No sé per quin motiu l'Editorial Planeta ha ignorat aquest detall. Curiós.
Com he dit abans, el gènere de ciència ficció és això, precisament: ficció. Però, com diuen els experts en literatura, una novel-la basada en fets reals pot sonar a ciència ficció i una novel·la de ciència ficció pot amagar una profunda realitat.
Fa un parell de dies, els diaris illencs anunciaven que el Ministeri de Medi Ambient feia públics els primers resultats d'un pioner sistema de detecció de grumers a les illes que facilitava el control i eliminació de grans afloraments que es dirigeixen cap a les voreres de la mar. Sense especificar-ho, esmentava que entre 17.507 inspeccions, en 799 ocasions detectaren grans afloraments en aigües properes a la costa, arreu de la geografia illenca. M'agradaria saber què volen dir quan parlen d'eliminar o controlar grans afloraments d'aquestes criatures marines. Volen dir, per exemple, que hi posaran una xarxa immensa de vaixell a vaixell i aniran arrossegant-la pertot arreu? O que grups de voluntaris s'embarquin en zodiacs equipats amb gambaners i els omplin fins que no donin l'abast? De veritat, m'agradaria saber en què consisteix tot aquest projecte pioner. Us imaginau una xarxa fermada des del Cap Ferrutx fins a la punta del Far només per a impedir l'entrada de grumers a cala Agulla?
Hi ha vegades que pens que quan informen i donen una notícia, en comptes d'informar en realitat es tracta d'una desinformació que no ens deixa res clar. Quant més sabem, més desconeixem. Expliquen els motius de l'augment dels grumers, de rampellada, però no s'hi enfonsen del tot, i l'espectador es queda amb el que s'ha de quedar. Que faci la seva pròpia versió del que ha escoltat.
A mi em costa molt creure que per molt de projecte pioner de detecció que hi hagi, no evitarà mai l'arribada massiva dels grumers a les voreres de la mar. El mateix ha passat amb l'arena de cala Agulla. Sembla que la natura els vol jugar una mala passada als hotelers i als comerços. El que pareixia la solució definitiva a la desaparició de l'arena se l'ha enduita el vent. Arribarà mai un dia en què podrem desafiar amb les nostres tecnologies punteres les lleis de la natura? Mentrestant, a les recepcions dels hotels s'haurien de començar a vendre gambaners de la mateixa forma que es venen postals o la premsa.
Una broma de ciència ficció.
