Temporal de llevant, ara és el temps. Els pescadors i altre gent de la mar estam angoixats, passarem el dia i la nit esperant que el mal sigui reparable, que es pugui arreglar amb doblers, que ningú prengui mal. Tothom té cura, no nomes del seu, sinó del veïnat i del de mes lluny; és un col·lectiu que treu a passejar la solidaritat quant és mester, que, en aquests moments, no tria entre amics i enemics, pobres i rics, joves i grans, simplement ajuda on pot, té cura del que veu i aporta el que sap; i sap que tots anam en el mateix vaixell.

Avui tenim un bon temporal, si n’hi ha de bons, però no serà ni l’últim ni el més gros, en vindran més, i faran mal damunt el mal.

Avui és quan el pessimisme que reflexa la cara dels estereotips dels pescadors pren força, i es justifica, i es comprèn, i fa que tot Cala Rajada senti que és de la mar, i que la mar ens fa veure que som seus, que ella disposa i nosaltres obeïm, quin remei.

Avui és quan ens adonam que el port no és nostre; que el port de Cala Rajada no es maneja des d'aquí, sinó de lluny, i no ho dic des de la llunyania dels cent quilòmetres, ans de la desconeixença, de la seguretat que dóna el no tenir la roba estesa, de la indiferència, de la nimietat d'aquest esdeveniment dins el recurrent concepte de la globalitat.

El port de Cala Rajada és un dels signes d’identitat més importants de Capdepera i, dins ell, els pescadors representen l’origen i ajuden a forjar un caràcter propi al municipi, amb la seva feina, la seva vida i les seves vivències.

Des de la llunyania no es tenen en compte les necessitats ni les voluntats del poble, no els importa què en volem del port, ells ens faran el que més ens convingui. Què sabem nosaltres, “foravilers”, de munyir indiots per sa cresta?

Per no divagar, cal fer saber que el qualificat cos tècnic de Ports de les Illes, desoint les opinions dels pescadors, ha convertit el moll en una ratera on ens perdrem, fent que tota una part important, on la força de la mar moria a les platges i les roques, ara sigui una paret de formigó on rebota. Això produeix uns corrents i unes pujades i baixades de mar que fan de la seguretat del moll una ridiculesa.

Cal no oblidar que la presa d’aquestes decisions ha estat recolzada per alguns interessos particulars d’aquí, que no han vist un mal “de facto” al col·lectiu com per renunciar als beneficis propis.

Demà mancarà el temporal, sempre ho fa, cadascú recollirà el que li quedi i, passat demà o l’altre, ja no en parlarem, tot seguirà igual, els pescadors a pescar, els tècnics a les oficines, els especuladors a l'especulació, i els inútils a comandar...

Joan Mercant