El passat dia 10 ens  aixecàrem del llit amb la notícia de la mort del Sr. Emilio Botín, president del Banco de Santander.

En lo personal em sap molt de greu, però en lo professional la veritat és que no, no em sap gens de greu!. Aquest president d’un dels dos grans bancs d’Espanya va aconseguir, amb una estratègia perfectament planificada i juntament amb l’altre gran banc, el BBVA, amb el Sr. González al front, la desaparició de les caixes d’estalvis, amb la col·laboració necessària dels diferents governs de l’Estat, tant de dretes com d’esquerres.

Com ho varen fer? Idò modificant, més ben dit, fent modificar les normes comptables de forma que sempre es beneficiaven els grans. De quina forma? Dictant normes comptables que afeblien la bona marxa del negoci bancari dels petits, especialment de les caixes i de quasi tots els bancs petits que han desaparegut, i ullet amb els que queden! Per cert, no us espanteu: la Banca March és realment un del grossos (ho explicaré en un altre moment, però crec que la majoria ho pot entendre).

A tall d’exemple, Sa Nostra va aportar a l’Obra Social i Cultural, l’any 2011, la quantitat de 12,5 milions d’euros. L’any 2014 aquesta quantitat s’ha vist reduïda fins a 2,5 milions d’euros. La diferència, és a dir 10 milions d’euros, no és enlloc, però sobre tot no són a la societat Balear, és com si ens haguessin posat un altre impost, a tots el balears, de 10 milions d’euros.

Hi havia 57 caixes i Sa Nostra n’era una de mitjana, per tant podem dir que 570 milions d’euros anuals s’han esfumat de l'economia de les diferents regions on hi havia caixes d’estalvi, i ningú ha dit ni piu!, no ho puc entendre, encara me'n faig creus, ni el Govern Balear, ni els Consells, ni els Ajuntaments..., ningú!

Les caixes, per la seva estructura societària, no tenen accionistes (en queden dues: Caixa Pollença i Caixa Ontinyent), és a dir, que si un moment determinat necessiten capital per a respondre de pèrdues no poden recórrer als seus socis/accionistes a demanar que posin doblers. L’única forma que tenen d'augmentar capital és generar benefici, però, com crec que ja vaig explicar a un altre article, les Obres Benèfiques i Socials de cada una es menjava entre el 50% i el 70% del benefici generat i les despeses corrents de manteniment d’aquestes O.B.S., mantingudes durant anys, anaven creixent any rere any. Quedava poca cosa per dur a capital.

 

Bé, què puc dir més..., gràcies Sr. Botin i que al cel ens vegem tots plegats.