S’acaramullen les notícies. Aquests dies he llegit que el Sr. Isidoro Álvarez, president d’El Corte Inglés va morir el passat cap de setmana.

Si en l’anterior article parlavad el Sr. Botin, i també indirectament del Sr. González (BBVA), ara vull de parlar d’un personatge que ha contribuït decisivament al declivi del petit comerç, en totes les seves variants, roba, sabates, complements, electrodomèstics, queviures, etc...

Com en el el cas de la banca, aquí ens trobam amb personatges que han aconseguit acabar quasi definitivament amb el comerç minorista tradicional. Aquests personatges han aconseguit, amb la permissivitat de les diferents administracions, tant de dretes com d’esquerres, canviar les tendències comercials. Ara anam a comprar els caps de setmana i passam tot el dia als centres comercials o pels seus voltants. Qualsevol petita empresa que vulgui prosperar ha d’estar al voltant d’aquestes grans superfícies, pagant un lloguers prohibitius que posen en perill la seva subsistència.

Unes tenen líders anònims, són multinacionals tipus Alcampo, Carrefour (en el seu moment participada per la família March), Eroski (és una Cooperativa), Lidl, Ikea..., i uns altres tenen líders com el Sr. Alvarez del El Corte Inglés o el Sr. Roig de Mercadona.

És veritat que aquestes empreses han resultat beneficioses per als consumidors, cert!. Però - sempre n’hi ha un -, resulta que a pesar de la gran ocupació que creen amb feina directa, vertaderament important, han llevat una quantitat de llocs de feina impossibles de comptabilitzar als petits comerços, que han hagut de tancant per manca de viabilitat econòmica davant aquests “gegants”.

Tenim l’exemple a Capdepera, on comptam amb les instal·lacions d’Eroski (2), Lidl, Mercadona, Muller... A lo millor me'n deix algun. Les antigues botigues són a punt de tancar i si sobreviuen és gràcies a la qualitat que ens ofereixen: la qualitat de la carn i “delicatessen” de Cas Cuní, el pa del forn d'es Juva, la carn de qualitat i el tracte de Can Pep... És molt difícil competir amb aquestes “multinacionals”, i només és possible gràcies als empresaris que encara creis en aquest model basat en el bon tracte i la qualitat. 

Bé, com en el cas del Sr. Botin, he de donar les gràcies al Sr. Alvarez per convertir el seu negoci en un cas a estudiar a les escoles d’economia de tot el món (ja no és lo que era, però “cria fama ... ”) i que el gran jutge li perdoni el mal que s’ha fet a les economies locals. En tot cas, segons la lògica econòmica, val més pagar un poc més al nostres comerços que pagar menys a canvi d’haver de pagar atur i més imposts (per pagar l’atur, clar).

Al cel ens vegem!