Horabaixando del dia de la conmemoració dels sants Aquilà, Priscilà, Procopi el de Cesarea, no l’altre, i Sant Quilià, englobada en el cicle de les festes del Carme, na Maria del Carme Fuster, flanquejada per dos mossos de cuina d’upa, en Jaume i en Pep Fuster, presentà de la millor manera possible, a l’esplanada del moll, la “Cuina de  mar”. O sigui, passant de la teoria de les receptes del llibre a la pràctica de cuinar-les en directe davant d’un públic expectant i àvid per tastar el calamar amb patates de la padrina Pereandreva que ens oferiren.

La presentà en Pep Fuster, qui entre moltes altres coses digué que la cuina que més li agrada és la cuina sense complicacions, la que es feia a totes les cases i que actualment s’està perdent. Que no es pot fer cuina sense estimar-la i que la seva germana, d’amor per la cuina, en té per donar i per vendre i que replega tres plaers: el de cuinar, el de menjar be i el de donar de menjar als altres.

 
Na Maria del Carme explicà que, més que un llibre de receptes a l’ús, el que ha volgut fer és un compendi de records de la seva joventut, reviscuts per mitjà dels plats que cuinaven a casa seva, sobretot a ca la padrina Maria.  I el cronista no poc dir altra cosa més que li ha sortit rodó.

Na Maria es permet tocar un tema delicat en què el cronista li fa costat de totes totes. A hores d’ara, la llagosta “a la Bomba” hauria d’esser patrimoni cultural de la comunitat cala-rajadera i només els miasmes neocons que emmetzinen l’aire expliquen que continuï essent una recepta privada.

A l’esplanada del moll hem experimentat en carn viva el misteri de la Santíssima Trinitat, tres cuiners distints - Maria, Jaume i Pep - i una sola cuina vertadera, la dels Pereandreus.

El cronista, un tant piripi per l’aigua de Valencia, content que l’enviïn a cobrir aquests tipus d’actes, no pot més que lloar el tast de les receptes presentades, encara que saber-les cuinar a casa seva ja són figues d’un altra paner.