Una servidora, com ja he contat altres vegades, vaig viure, de més petita, quan era nina, a una possessió anant a Cala Mesquida. Més endavant pujàrem els pares, jo i un germà meu a habitar una casa del carrer del Port, a Capdepera. El meu pare, per raons professionals, va haver d’anar a viure a Montuïri  i, clar, la família, tota, es desplaçà a aquell poble on, realment, hi vàrem estar poc temps, donada la proximitat amb Ciutat, que oferia al meu germà i a mi la possibilitat d’estudiar a un col·legi per poder fer, primer, el batxiller i més tard anar a la Universitat. Comptava jo amb una amiga, a Palma, que estudiava periodisme i que, a l’estiu, feia estades a Cala Rajada, amb la qual vaig fer “bones miques” i amb ella freqüentàvem, molts capvespres (horabaixes, els anomenen “els palmesanos”– com diu el batle d’ara, Mateu Isern), les redaccions del Diario de Mallorca i, abans, la del Diario Baleares de la “prensa del Movimiento”, lloc on Antoni Pizà (aleshores director del rotatiu) ens va prendre estimació, segons comentava.


Fotografia que tenim a casa meva de l'entrada al poble de Capdepera, devers 1963

En aquell temps i per la meva relació mai abandonada amb Capdepera, retallava les cròniques que els corresponsals del poble: Jaume “Jato” i  Nicolás Nadal, escrivien al “Baleares”. A la redacció del Diario de Mallorca, ja més endavant, llegia el quinzenal “París-Baleares” que s’editava a Paris i del qual un tal senyor Llull  Estades – a qui no vaig poder conèixer mai – escrivia sobre la comarca del Llevant. Al D.M., al seu Arxiu classificat per zones de l’illa (baix l’atenta custòdia de don Antoni Sabater) una va tenir la satisfacció, empesa per la curiositat, d’escodrinyar les seccions denominades  “La Región” i “Comarca de Manacor” –aquesta darrera dirigida per Rafel Ferrer Massanet i Alfonso Puerto – i que agombolaven cròniques signades per “Nauta” i “Peor”.  Per cert, quan a Jaume Tous, desprès del seu pregó d’enguany al Mercat Medieval de Capdepera, li vaig demanar si en “Peor” i en “Nauta” hi eren presents, em va respondre que no recordava qui era aquest “Nauta”, però que sí que havia anat a l’acte en “Peor”, del qual, precisament, havia parlat en la seva al·locució. Ah!, vull fer un incís: estava mal informada una servidora quan va fer l’article referit a la meva estada a l’acte del pregó i ho vull rectificar. Jaume Tous té dos fills i cap filla, per tant la senyora del vestit clar que donava el braç a “Jato” únicament era  (segons em diuen) la “mestra de cerimònies” de l’esdeveniment. Deman disculpes.


Quan era petita ajudava al meu pare a la possessió de Sa Mesquida

Bé, crec haver-me desviat del tema de què us parlava al començament… que no era altre que expressar-vos la meva afecció a les noticies dels pobles, casolanes, íntimes, més socials, dignes de ser recopilades en una col·lecció. Vaig parlar de tot això amb en “Meyme”, a qui vaig tenir el plaer de conèixer, precisament, a la redacció del Diario de Mallorca, que dirigia un oncle meu, Gaspar Reynés,  devers l’any 1973 (jo era una jovencella estudiant amb molts d’embulls al cap) coincidint amb la visita que en Tomeu i la seva al·lota Margalida feren a D.M. per a convidar a les noces d’ambdós a la gent d’aquella casa. Deia que vaig parlar amb en “Meyme” sobre el tema de les cròniques, fa cosa d’una mesada, i ell em digué que em cediria l’arxiu de premsa seu i el de Nicolau Nadal per si volgués posar-lo en ordre, a partir de 1980 – que és la data, l’any, on posava ell fita als seus dos llibres publicats sota els auspicis de “Cap Vermell” , i, si em venía de gust, fer qualque comentari sobre el que allí trobàs.


Els meus avis a la cuina de la possessió de Sa Mesquida de Dalt

I això em va fer xalar…En Bartomeu, però, em va fer l’observació, en relació a l’arxiu de Nadal, que abans de publicar res li he de demanar autorització a en Nicolau, ja que ell, pel que he vist, també col·labora en aquesta revista digital.  Dit això – concretament esdevingué el passat dilluns dia 9 – vaig carregar el portaequipatges del meu cotxe amb un fotimer de carpetes, bosses i arxius de plàstic i un contenidor de fotografies amb tot el contingut del qual en “Meyme” em feia custòdia. No l’hauré de defraudar, després de la meva jornada a la biblioteca, cada dia, si no surten contratemps, em posaré en feina.

De totes maneres, una servidora ja havia seleccionat notícies i cròniques, a partir de l’autorització de Sabater i Pizà, a l’ amiga periodista i, per afegitó, cap la meva persona. Ara, el que faré serà submergir-me en el material que B. Melis m’ha ofert i ja veuré que faig amb ell. Moltes gràcies,  Tomeu.

Fins aviat.

Paula Valls Fuster